Els secrets de l'experiència

La importància de viure i fer de la vida un territori d'aprenentatge, un espai per nodrir la nostra ànima, permet entre secret i secret, entre experiència i experiència, esser capaços de trobar tresors de persones que, amb la seva vida, amb les seves experiències, han anat creant emocions sanes.

I parlant d'experiències, d'ànima, d'aprendre, m'agradaria parlar dels més grans, de les persones majors, del que ells han anant vivint i com han anat omplint la nostra vida, de les veus de l'experiència.

Escriure sobre l'experiència implica donar importància a la memòria, sempre plena de paraules i d'imaginació, de mirades i veus, com una mescla d'història, desitjos i vivències que van envoltant la nostra vida i que ens permet cercar la salut i una bona qualitat de vida com a essència de dies que ens han de donar bàsicamente alegria i benestar, avui més necessaris que mai.

Però allò important no és l'edat, és la capacitat. I si sercam, segur que trobam molts d'exemples de vells actius, de vells que continuen creant i fent, de persones majors indispensables per a la vida: padrins que ensenyen als seus néts o una padrina que es posa a fer feina de bon matí o que guarda algun familiar proper o alguns que continuen fent cosetes amb les mans, o d'una dona que, tot i la seva edat, continua donant vida a un hort llevant l'herba, regant o fent la collita, o un home de més de 80 anys que fins fa poc anava a fer feina cada dia com a manera de viure, de deixar als seus el sentit de la feina, de la feina ben feta...

Tot això ens ha de fer pensar com ha estat d'important la nostra gent gran i com ho continua essent. És vertitat que el que tenim en abundància no es valora. Tal volta aquesta és la raó per la qual en societats com la nostra, on la mitjana pel que fa a la mortalitat és de 78 anys els homes i 84 les dones, pot sorprendre que s'elegís una persona de 76 anys, com va ser el cas de Nelson Mandela, com a president de Sud-àfrica i que ho fou fins als 81 i que, a més, fos capaç de dur la pau i la reconciliació al seu país. Escriu John Carlin, autor d'un llibre sobre ell, coses que em pareixen essencials quan parlam amb una persona gran. Ell deia de Mandela: "Tenia aquesta serenitat, saviesa i el saber escoltar que tenen les persones majors i amb experiència, i que dóna aquest ambient especial de tranquil·litat quan t'atures a tenir una petita conversa amb ells…els grans".

Però anem més a prop. A Espanya hi ha quasi dos milions d'octogenaris, 8,5 millions majors de 65 anys i de centanaris, 11.200, el 85% dels quals dones. Catalunya és la comunitat amb major nombre de persones amb un segle de vida o més, 1.651; seguida d'Andalusia, amb 1.606; Madrid, amb 1.437… A principi de segle passat, el 7,3% dels que vivien a Mallorca tenien més de 65 anys (més alt que la mitjana d'Espanya), mentres que ara estam al voltant d'1 de cada 7, mentre que a Espanya és d'1 de cada 6. Hem doblat el percentatge de persones amb més de 65 anys en un segle. De totes formes, és d'alabar un poeta i escriptor com Francisco Ayala, que va morir als 103 anys, escrivint i parlant amb una lucidesa impressionant. O els fenomenals llibres de Saramago o Delibes que varen esser escrits de ben grandets.

I què haurien de fer els que superen els més grans per a mantenir tan bé com fos possible la seva salut i durar com més millor? Entre tots, els hauríem de fer la vida més agradable i, a més, tots el que puguin haurien de sortir al carrer a passejar, seguir una nutrició adequada, anar alerta amb algunes malalties, estar ben hidratats i anar alerta amb els horaris, oblits o equivocacions amb les medicines que prenen.

I, a més, vull reivindicar tot un potencial de treball i d'experiència de la població de majors, en un món ple de gent gran interessant que pot donar llum sobre moltes coses. Per això, vells i joves hem de conservar i potenciar valors com la serenitat de judici, la paciència, la passió, el coneixement, el temps, la visió del món, la influència, la bona voluntat…En definitiva, els secrets de l'art de viure.

I és que el gran augment de l'esperança de vida, els avanços sanitaris i tecnològics, el descens de la mortalitat o la disminució de la natalitat duran un nou escenari on haurem de fer feina per aconseguir l'objectiu de 'benenvellir' (envellir de manera saludable i activa), i per això és necessària una atenció social i sanitària més adequada, teixint una xarxa de relacions que ens ajudi a sentir-nos acompanyats i amb això millorar la qualitat de vida i promocionar la salut.