image-alt

ELS ESCRIPTORS QUE M’HAN ESTIMAT

JOAN GUASP

C. S. Lewis (II)

Malgrat el rigor en què C.S. Lewis escriu i pensa, en el fons és un escriptor feliçment intuïtiu que deixa anar la ploma perquè escrigui el que ella vulgui. Potser aquest és el secret de la literatura...

C. S. Lewis (I)

Hi ha una literatura, de caire essencialment humà, que sempre em deixa meravellosament “empardalat”. Empardalat, en mallorquí, té diferents i eclèctics significats, tots ells molt adients. Aquí jo li dono...

Jean Giono

La Literatura m’ha proporcionat els millors moments de plaer intel·lectual de la meva vida. Tot gràcies a la tasca prodigiosa dels seus autors. És així que considero els escriptors, més que escriptors,...

Emmanuel Bove

El més gran benefici personal que he obtingut dels escriptors que m’han estimat és el regal de les seves paraules, més que res en els sentits del tacte, la vista i l’olfacte, suficients per donar-me a...

Alexandre Ballester

Vaig tenir la sort que un dels meus grans referents de l’escriptura dramàtica del segle XX fos en vida amic meu. Sense que ell se n’adonés, Alexandre Ballester i el seu teatre em van il·luminar de forma...

Blaise Pascal

Sovint m'encallo en la definició del mot 'aforisme'. No sé com sortir-me'n. Què és un aforisme? M'ho he preguntat tantes vegades, i m'ho he respost de tantes maneres diferents, que ara, amb els pensaments...

Françoise Sagan (II)

L'efervescència juvenil ens pertorba la ment i ens centuplica la imaginació. Ens amplifica absurdament i meravellosament la vida. Beneït absurd i beneïda amplificació! Passats els anys no ens han de fer...

Françoise Sagan (I)

A 20 anys vaig assolir un lloc de feina privilegiat com a jove funcionari postal en què m’havia convertit feia pocs mesos: cap de l’Oficina Ambulant de Correus de Camp de Mar. Consistia a fer la ruta postal...

J. D. Salinger

Després que em parlessin una vegada i una altra de J. D. Salinger i de la seva única novel·la, “El guardián entre el centeno”, em vaig decidir a buscar-la i a llegir-la. M’havien dit que estava traduïda al...

Gabriel García Márquez (II)

El que dona un gran valor a tota la narrativa de García Márquez és la naturalitat amb què ho conta i ho escriu tot. Segurament no ho va escriure amb l’espontaneïtat que sembla, però el resultat és el que...

Gabriel García Márquez (I)

De bon principi he de fer una confessió que segurament sorprendrà a alguns ingenus: a mi, l’obra de García Márquez que més m’ha impressionat i més m’ha ‘agredit’, literàriament i intel·lectualment, és...

Antoine de Saint-Exupéry

'El petit príncep' és un diamant refulgent trobat en el desert del Sàhara per l’aviador Antoine de Saint-Exupéry. L’aviador el va polir i en va escriure la seva història, un conte meravellós. L’aviador es...

Albert Camus

Els escriptors porten algunes coses importants dins el cap que tenen la necessitat de compartir. Això és tot. Porten idees, històries, pensaments, emocions, arguments i trames, elucubracions, preguntes,...

Sòfocles (II)

Dono gràcies a Sòfocles per haver sabut condensar les seves tragèdies en poc més de cinquanta pàgines cada una. M’encanta la brevetat! No puc deixar de parlar de les cinquanta magnífiques pàgines que...

Sòfocles (I)

Gràcies als escriptors que m'han estimat, potser em conec una mica millor a mi mateix. Però no ho puc assegurar, ni molt menys. Qui es coneix, i qui s'ha conegut mai? Crec que ningú. Ningú. No estic segur...

Eugène Ionesco (II)

Ionesco crea un món paral·lel i màgic al món real. En fa la seva caricatura i el seu terreny de joc. En mans d’Eugène Ionesco, la realitat es riu d’ella mateixa. Altres ho han intentat, però ell fou el...

Eugène Ionesco (I)

Llegir teatre és la meva gran debilitat com a lector. M’encanta el teatre representat, ben dirigit i ben interpretat, però em fascina la seva lectura en soledat i penombra. Llegir teatre en aquestes...

Italo Calvino

Un dels grans encerts de la lectura dels clàssics és que ens permet parlar amb els morts. No només amb els autors que han deixat meravelles per escrit, sinó amb els personatges que les protagonitzen. Jo, de...

Boris Vian

M’adono més cada dia que, comentant les lectures que he anat fent al llarg dels anys, comento més la meva vida i la meva trajectòria d’escriptor que les dels autors que he llegit. I més que la meva...

Laozi i Zhuangzi

De cada dia que passa soc més conscient que, tot el que hem viscut, el que vivim i el que viurem, és literatura exquisida. Gestada i concebuda. La vida és literatura. Jo soc literatura. Tu ets literatura....

Jorge Luis Borges (II)

Borges va visitar Mallorca unes quantes vegades. En una d’elles vaig coincidir amb ell, però no el vaig complimentar. Encara ara em sento culpable d’aquella descurança. A principis de segle, Borges va viure...

Jorge Luis Borges (I)

Dic i he dit, i ho torno a dir i ho tornaré a dir, que sense esperit juganer, sense alegria, sense sentit de l’humor i sense elements de sorpresa i enginy, no hi ha literatura en el món que valgui el pet...

Friedrich Nietzsche (II)

Sembla que Nietzsche va escriure sempre per a ell mateix. Entre pensadors que escriuen, això és força habitual. Jo em sento molt identificat amb Friedrich Nietzsche en aquest sentit, perquè comprenc la seva...

Georg Christoph Lichtenberg

La literatura és, sobretot, una disciplina intel·lectual d’entreteniment personal, per no dir amb més concreció que és individual. El fruit i el gaudi que n’obtenim és gairebé sempre, com s’esdevé amb els...

Ramon Llull (II)

La força mediàtica del cinema a tot arreu ha fet possible, aquest últim segle, que molts personatges històrics que haurien passat desapercebuts hagin assolit, en un sentit o un altre, llevat d’algunes...

Ramon Llull (I)

S’ha d’estar ben boig per abandonar la casa, la dona i els fills, un lloc d’honor a la casa reial mallorquina, el prestigi personal i el propi patrimoni per anar-se’n a viure sol dins una cova humida en una...

Carlo M. Cipolla

L’estupidesa ens fa feliços. No només l’estupidesa aliena, que en certa manera semblaria quelcom estúpidament lògic, sinó l’estupidesa pròpia, la qual cosa representa una veritable paradoxa. És com si...

Manuel de Pedrolo (II)

Ara mateix, en les circumstàncies anòmales que vivim els catalans, Manuel de Pedrolo no s’estalviaria l’oportunitat de dir-hi la seva. No només en sentit creatiu i literari, sinó, així mateix, i segurament...

Manuel de Pedrolo (I)

Si no hagués mort, Manuel de Pedrolo ara compliria cent anys. Cal celebrar aquesta data: 1918, un any de moltes morts i de poques vides. La gent es moria de la grip en centenars i milers. He sentit contar...

Mercè Rodoreda (II)

Jo, que no havia estat mai rodoredià, he de dir que fa mig any m’hi he tornat. Coneixia Mercè Rodoreda de tota la vida, però la seva prosa construïda amb realisme físic no em feia cap pessigolla especial....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >