Després que em parlessin una vegada i una altra de J. D. Salinger i de la seva única novel·la, “El guardián entre el centeno”, em vaig decidir a buscar-la i a llegir-la. M’havien dit que estava traduïda al...

El que dona un gran valor a tota la narrativa de García Márquez és la naturalitat amb què ho conta i ho escriu tot. Segurament no ho va escriure amb l’espontaneïtat que sembla, però el resultat és el que...

De bon principi he de fer una confessió que segurament sorprendrà a alguns ingenus: a mi, l’obra de García Márquez que més m’ha impressionat i més m’ha ‘agredit’, literàriament i intel·lectualment, és...

'El petit príncep' és un diamant refulgent trobat en el desert del Sàhara per l’aviador Antoine de Saint-Exupéry. L’aviador el va polir i en va escriure la seva història, un conte meravellós. L’aviador es...

Els escriptors porten algunes coses importants dins el cap que tenen la necessitat de compartir. Això és tot. Porten idees, històries, pensaments, emocions, arguments i trames, elucubracions, preguntes,...

Dono gràcies a Sòfocles per haver sabut condensar les seves tragèdies en poc més de cinquanta pàgines cada una. M’encanta la brevetat! No puc deixar de parlar de les cinquanta magnífiques pàgines que...

Gràcies als escriptors que m'han estimat, potser em conec una mica millor a mi mateix. Però no ho puc assegurar, ni molt menys. Qui es coneix, i qui s'ha conegut mai? Crec que ningú. Ningú. No estic segur...

Ionesco crea un món paral·lel i màgic al món real. En fa la seva caricatura i el seu terreny de joc. En mans d’Eugène Ionesco, la realitat es riu d’ella mateixa. Altres ho han intentat, però ell fou el...

Llegir teatre és la meva gran debilitat com a lector. M’encanta el teatre representat, ben dirigit i ben interpretat, però em fascina la seva lectura en soledat i penombra. Llegir teatre en aquestes...

Un dels grans encerts de la lectura dels clàssics és que ens permet parlar amb els morts. No només amb els autors que han deixat meravelles per escrit, sinó amb els personatges que les protagonitzen. Jo, de...

M’adono més cada dia que, comentant les lectures que he anat fent al llarg dels anys, comento més la meva vida i la meva trajectòria d’escriptor que les dels autors que he llegit. I més que la meva...

De cada dia que passa soc més conscient que, tot el que hem viscut, el que vivim i el que viurem, és literatura exquisida. Gestada i concebuda. La vida és literatura. Jo soc literatura. Tu ets literatura....

Borges va visitar Mallorca unes quantes vegades. En una d’elles vaig coincidir amb ell, però no el vaig complimentar. Encara ara em sento culpable d’aquella descurança. A principis de segle, Borges va viure...

Dic i he dit, i ho torno a dir i ho tornaré a dir, que sense esperit juganer, sense alegria, sense sentit de l’humor i sense elements de sorpresa i enginy, no hi ha literatura en el món que valgui el pet...

Sembla que Nietzsche va escriure sempre per a ell mateix. Entre pensadors que escriuen, això és força habitual. Jo em sento molt identificat amb Friedrich Nietzsche en aquest sentit, perquè comprenc la seva...

La literatura és, sobretot, una disciplina intel·lectual d’entreteniment personal, per no dir amb més concreció que és individual. El fruit i el gaudi que n’obtenim és gairebé sempre, com s’esdevé amb els...

La força mediàtica del cinema a tot arreu ha fet possible, aquest últim segle, que molts personatges històrics que haurien passat desapercebuts hagin assolit, en un sentit o un altre, llevat d’algunes...

S’ha d’estar ben boig per abandonar la casa, la dona i els fills, un lloc d’honor a la casa reial mallorquina, el prestigi personal i el propi patrimoni per anar-se’n a viure sol dins una cova humida en una...

L’estupidesa ens fa feliços. No només l’estupidesa aliena, que en certa manera semblaria quelcom estúpidament lògic, sinó l’estupidesa pròpia, la qual cosa representa una veritable paradoxa. És com si...

Ara mateix, en les circumstàncies anòmales que vivim els catalans, Manuel de Pedrolo no s’estalviaria l’oportunitat de dir-hi la seva. No només en sentit creatiu i literari, sinó, així mateix, i segurament...

Si no hagués mort, Manuel de Pedrolo ara compliria cent anys. Cal celebrar aquesta data: 1918, un any de moltes morts i de poques vides. La gent es moria de la grip en centenars i milers. He sentit contar...

Jo, que no havia estat mai rodoredià, he de dir que fa mig any m’hi he tornat. Coneixia Mercè Rodoreda de tota la vida, però la seva prosa construïda amb realisme físic no em feia cap pessigolla especial....

La joveníssima Mary Shelley es va inventar, fa cent anys, la més famosa història de fantasmes i de por que s'ha escrit mai: la més clàssica del seu gènere. 'El monstre de Frankenstein' és una novel·la...

(A tots els que ara mateix són a la presó per les seves idees polítiques. Que siguin alliberats de seguida)   Molt a principis de la dècada dels 90 del segle passat, sent ja un empedreït lector de...

Vaig capficar-me de ple en la vida de Thomas More el dia 13 d’octubre de 1978. Ho tinc consignat a la primera ‘Utopia’ seva que vaig llegir. Aquestes fites lectores les he anat assenyalant, de manera...

És molt cert que les circumstàncies singulars de la vida de Thomas More m’han impactat molt més que la seva obra literària. Però és per la seva obra escrita que en aquests moments parlo i vull parlar d’ell....

Quan a principis dels anys vuitanta del segle passat, després d’haver obtingut dos o tres premis importants de textos teatrals, vaig creure que la vida m’havia regalat un talent especial per escriure...

Si l’Església Catòlica tingués un sant que representés l’humor cristià en el seu valor més elevat, que no sé si el té, aquest hauria de ser sense cap dubte ni un, el del Lord Thomas More, canceller...

És difícil desempallegar-se de la complicitat dels delictes generals. Diu Thoreau que és suficient tenir notícia d’un delicte per ser-ne còmplice. És una hipèrbole, ja ho sé, però té molta part de raó. Ve a...

Un gegant. Un gegant de la descripció dels éssers efímers i de les coses insignificants. Insignificants i efímeres en el sentit del volum i del metratge de la vida, no de l’esperit que els proporciona valor...