Opinió 28/11/2016

Teatre llegit

i
Joan Guasp
3 min

(Pel col·lectiu Pere Quart)

M’encanta llegir teatre. Per mi, el teatre llegit gaudeix del mateix plaer de la narrativa llegida o més. El teatre es pot llegir com si fos poesia dialogada. És cert que les obres de teatre s’haurien de veure representades per valorar-les per complet, però la seva lectura és una de les experiències intel·lectuals més intenses. Ho dic arran de la campanya del col·lectiu Pere Quart a favor de l’estudi de la literatura a Secundària. El teatre és literatura. Tots sabem que el cim de la literatura és Shakespeare, i la producció majoritària seva és la d’autor teatral i dramaturg. Sense deixar en cap moment de ser un poeta universal.

Jo vaig començar a llegir de molt petit, encara que a Mallorca, aleshores, l’únic que llegíem eren les 'Rondaies' de mossèn Antoni Maria Alcover. No vaig tenir professor de literatura: vaig tenir, al meu costat, tres homes que llegien. Un era el meu padrí matern. Jo el veia llegir cada vespre devora la foganya del foc, mig a les fosques. Un altre va ser un veí, amic de la família, que llegia de tot: llegia revistes, diaris i llibres: llibres de medicina, de filosofia, de plantes, de ficció, de poesia, de religió: els Vedes, la Bíblia, etcètera. Una mica de tot. O un molt de tot. El tercer home que llegia a prop meu era un jove que tenia deu anys més que jo i que estava envoltat de tebeos, novel·les de l’oest, novel·les rosa. No sé com va ser que jo, a la vegada, em vaig posar a llegir. De tot. M’agradava llegir. Llegint aprenia coses que no coneixia. Però el millor era que m’ho passava bé. Llegint era feliç. Inconscientment, però era igual: la felicitat no cal experimentar-la a través de la consciència, només cal viure-la. Cada dia em feia més ganes llegir. Afortunadament, no em va mancar mai una pàgina per llegir: a casa, a l’escola, al catecisme, a casa d’uns familiars o d’uns amics. Arribaren els llibres de text, que m’ho posaren un poc difícil. Però el temps de lleure me’ls passava amb gloses, contarelles i cançons. Fins que un dels meus amics de l’escola, una mica més gran, se’n va anar a estudiar a Barcelona. Ell també llegia. I va començar a enviar-me alguns llibres exòtics. Jo ja havia llegit unes quantes novel·les de Jules Verne, d’Emili Salgari, de Marck Twain, però ell m’envià autors que jo desconeixia del tot: Franz Kafka, Fiodor Dostoievski, Montaigne... Pel meu compte, jo m’entretenia amb tot el que trobava per Ciutat, llegint, anant al cine i veient teatre. Quin teatre? Teatre regional, però també, un poc més endavant, teatre estrany: Pere Capellà, Alexandre Ballester... El meu amic de Barcelona ja era a la Universitat i m’enviava Pere Calders, Segarra, Mihura, Ionesco, Manuel de Pedrolo i... Samuel Beckett!

Aquí va començar la meva etapa de lector teatral. Llegir teatre sí que era llegir! Ho vaig tastar tot, i fins ara. Gràcies a Déu, el teatre català escrit s’ha anat modernitzant i augmentant en quantitat i qualitat. També les edicions teatrals són cada cop més ostensibles i excel·lents. La meva felicitat s’ha fet gran i no para de créixer. Entre tots hauríem de fer possible que els plans d’estudi introduïssin l’assignatura essencial d’aquesta felicitat i del plaer de llegir teatre.

stats