Misc 11/09/2014

Per la unitat del socialisme catalanista

i
Joan Ignasi Elena
3 min

Acabem de viure una Diada rellevant per al nostre futur col·lectiu, en un moment especialment important. Patim una crisi social devastadora. Una crisi moral derivada de la xacra de la corrupció de la qual cal fer net. Cal dir prou a la indecència de la corrupció política.

Vivim també una crisi del model d’estat que alhora ha esdevingut una esperança per la voluntat majoritària de voler decidir el nostre futur col·lectiu. Un anhel expressat políticament en diverses votacions al Parlament i de forma multitudinària pels ciutadans al carrer.

Una majoria de catalans viuen amb esperança i il·lusió aquest procés polític. Es impensable que el socialisme, sempre al capdavant del catalanisme polític, resti al marge d’aquest anhel col·lectiu. Catalunya votarà, perquè ho vol una majoria de ciutadans. Aquest debat està guanyat socialment. Ara cal guanyar-lo políticament. I aquests propers mesos en tenim una magnífica oportunitat. Però ens correspon també definir-nos sobre quin model de país volem per a l’endemà. En aquest context de triple crisi (econòmica, democràtica i territorial) cal preguntar-nos quina societat volem.

I en aquest debat el socialisme no pot restar al marge. És per això que hem iniciat el procés de reconstrucció d’un espai socialista que Catalunya necessita. Informat per cinc principis irrenunciables.

1. Reivindicació del nostre passat. Reivindiquem els orígens, les lluites dels qui ens van precedir, les polítiques públiques impulsades des dels ajuntaments i també amb els governs d’entesa. De l’espai socialista han sortit moltes de les grans idees de país i que avui pràcticament tothom accepta com a pròpies: el rol dels ajuntaments, l’arc mediterrani com a pulmó econòmic del sud d’Europa, la capitalitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la lluita contra la radicalitat en les infraestructures, les potestats públiques en habitatge o l’enfocament d’intervenció integral als barris. De tot això en som hereus i deutors.

2. Dret a decidir. Avui la unitat del catalanisme polític passa per la inequívoca defensa, no retòrica, del dret a decidir. I dient alt i clar que l’alternativa a la consulta no és altra que la celebració de la consulta o donar la veu als ciutadans a través d’unes eleccions. Perquè l’alternativa a la democràcia no pot ser altra que la democràcia.

3. Política d’esquerres, d’alternativa i vocació de govern. Avui, més que mai, la igualtat ha de seguir sent l’objectiu bàsic del socialisme. Cal reivindicar-la enfront de nous poders que empetiteixen el ciutadà, físicament i conceptualment. Per això és tan necessària la vocació de govern, de transformació. La igualtat ens farà forts i, com més igualtat, més capacitat d’actuar col·lectivament a favor d’una societat més justa.

4. Europeisme. Hem de recuperar l’esperit i la força transformadora del projecte de construcció europea. Parlar de solidaritat i d’entesa entre pobles, petits i grans, del sud i del nord, d’occident i de l’est, que alguns pretenen substituir per la nociva mecànica dels creditors-deutors.

5. Coherència en el joc democràtic. La construcció de partit oberts, flexibles, transparents i horitzontals, en els quals els lideratges neixin del sufragi universal, i bel·ligerants, sense reserves, amb les portes giratòries, les complicitats inexplicades i la corrupció.

I una democràcia en què els ciutadans siguin els protagonistes en la presa de decisions.

Deia Brand que el socialisme és la idea més jove del món perquè sempre és capaç de generar nous inicis. Nous començaments. I el socialisme català es troba en aquest moment. Amb orgull del seu passat, la força de les seves idees i la mirada fixada en un poble que pateix i que anhela amb esperança un futur millor, l’espai socialista ha de refundar-se per tornar a connectar amb una societat que el necessita més que mai.

Milers de socialistes catalans reclamen un projecte socialista que representi els seus anhels. A l’altura d’aquell bell lema de “som socialistes i catalanistes per les mateixes raons”. I autònom. Ni dependències, ni esdevenir crossa de cap altre espai polític, ni tampoc de l’ statu quo.

Amb aquesta mirada i una profunda vocació unitària hem iniciat aquest procés de reunificació socialista el Moviment Avancem, NEcat, el Moviment Catalunya i molts socialistes que volen participar d’aquest renaixement. Una unitat sustentada en el deure de la defensa inequívoca d’aquests principis i del nostre repte fundacional.

Fem una crida a la confluència de les energies transformadores dels socialistes (moltes i imprescindibles al partit socialista oficial), per sumar en aquest nou inici d’un gran projecte socialista útil a la majoria de ciutadans. Sense dependències ni tampoc hipoteques i sempre al servei del seu poble.

stats