L'esvàstica valenciana

Aquest estiu que s'acaba ha estat prolífic en comportaments i expressions que qüestionen una vegada més la salut democràtica de les institucions al País Valencià. Destacats joves del partit governant, alguns d'ells càrrecs públics, han presumit ufanament de simbologia feixista i nazi sense que aquests fets tinguessin altra conseqüència pública que una feble i tardana resposta d'algun òrgan del seu partit aclaparat, no pels comportaments en si mateixos, sinó perquè l'assumpte s'estava convertint en notícia i començava a causar el corresponent espant internacional.

En un primer moment i mentre la cosa es mantenia en un àmbit local, destacats dirigents del partit que governa Espanya van excusar aquests comportaments traient-hi importància. Així ho va fer el Sr. Rus, president provincial del PP i de la Diputació de València així com alcalde de Xàtiva, qui ho considerà coses sense importància, pròpies de "joves inexperts", referint-se al cas concret del seu regidor de joventut quan aparegué fotografiat amb una bandera nazi acompanyant militants d'aquesta ideologia. També l'alcalde de Gandia, el Sr. Torró, amfitrió de l'escola d'estiu del PP a la qual fa pocs dies assistiren la Sra. Cospedal i la Sra. Sáenz de Santamaría, justificava amb semblant argumentari el seu jove president local fotografiat amb el braç alçat davant un monument feixista.

La reacció d'obrir algun expedient per part de la direcció del PP, que no ha tingut cap conseqüència, va venir sols quan la reiteració d'aquests comportaments els creà la sensació que esclatava una espècie de virus de ganes insostenibles de treure a la llum l'autèntica ideologia que impregna el fons del partit que governa Espanya, la Generalitat Valenciana i una bona part de municipis valencians. Cadells del PP de Xàtiva, Gandia, Vila-real, Canals o Paterna... apareixien rebel·lant-se contra les aparences democràtiques del seu partit, cansats de dissimular i, cadascun a la seva manera, sortien de l'armari de la història més negra i brutal per manifestar a tothom qui són i com són. Les cares que es veuen a les fotografies, desafiants i satisfetes, de joves embolicats amb banderes feixistes o nazis fent les salutacions pròpies d'aquesta ideologia, ho diuen tot.

Guies espirituals i pròxims no els n'han faltat en el dia a dia de la política valenciana. El president provincial del PP, i també de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, va proclamar en un míting, entre rabiosos aplaudiments, que calia "anar contra els mestres" que utilitzaven en l'escola el valencià normatiu. La delegada del govern llançà la policia per a reprimir brutalment els estudiants adolescents que pacíficament protestaven quan el 15-M. Fins al juliol de 2012 el general Franco fou alcalde honorífic de la ciutat de València després que durant anys les propostes revocatòries de l'oposició toparen amb el mur infranquejable del grup majoritari del PP, que ratificava i reivindicava, una vegada i una altra també, el sanguinari general. Franco sols ha deixat de ser alcalde honorari de València quan, a instàncies del grup municipal Compromís i a l'empara de la llei de la memòria històrica, una jutgessa ha sentenciat que la Sra. Barberá havia de retirar-li aquesta ominosa condició. I avui encara, els familiars dels assassinats del franquisme no poden donar digna sepultura als seus per la negativa de la mateixa alcaldessa a permetre obrir les fosses comunes, fosses que fa uns anys intentà fer desaparèixer construint-hi a sobre.

És impossible d'entendre que avui hi hagi càrrecs públics elegits democràticament que defensen i participen en ideologies que neguen els drets humans assolits universalment per tots els estats moderns. Que hi hagi individus mantinguts amb els nostres impostos que proclamen impunement el poder de la brutalitat front a la raó, de la ideologia excloent front a la diversitat i pluralitat humanes. És incomprensible que açò passi quan no fa tants anys aquestes ideologies causaren l'horror de la Shoah i dels camps d'extermini que sembraren de terror Europa. Com és possible que joves i no tan joves als quals se suposa intel·ligents, ben preparats, amb formació i al dia en tantes coses, participen d'aquestes ideologies capaces de crear dolor i mort en magnituds còsmiques? Avui continuem dient, com fa 50 anys escrivia Hannah Arendt, que tanta capacitat de maldat contra el ser humà no sols és possible perquè existiren monstres, sinó perquè essencialment moltes persones normals, ciutadans corrents, els van obeir en renunciar a pensar.