Descontrol públic i aprofitament privat

No hi ha cap dubte que existeix una clara correlació entre poder i desigualtat

Començo aquest article amb una sensació complexa, barreja de preocupació i precaució. Preocupació, perquè el tema de què parlo toca un dels perills més importants per al funcionament correcte i equilibrat de les nostres societats en els propers anys. I precaució, perquè les dificultats per aportar solucions satisfactòries fa que algunes propostes puguin interpretar-se de formes diverses i provocar reaccions inesperades.

1. Recursos i repartiment. Les persones, per poder viure amb un nivell de benestar acceptable, necessitem tenir accés a un conjunt de recursos, tant de caràcter material com immaterial (aliments, energia, llibertat, informació...). Les societats humanes han d’aconseguir que la seva convivència pacífica sigui el fruit de disposar de recursos suficients i de saber organitzar-ne el repartiment. Per aquesta raó l’escassetat i la desigualtat han estat sempre els dos grans problemes i segueixen sent ara els dos grans perills.

El progrés tècnic i el desenvolupament econòmic han permès anar augmentant la disponibilitat de recursos, i les polítiques socials n'han anat millorant la distribució. Però tres circumstàncies recents han introduït un nou escenari: a) l’escassetat de recursos materials era fins fa poc un problema de caràcter local, però estem descobrint que s’està convertint en un problema global i que la sostenibilitat del planeta no està assegurada amb els actuals models de consum; b) El paral·lelisme entre augment de recursos i millora de la distribució s’ha trencat i les polítiques actuals faciliten el creixement de la riquesa però amb augments de les desigualtats, tant econòmiques, com socials, com d’oportunitats, i c) les tecnologies relacionades amb la informació han produït un canvi important en aquest recurs clau, influint en la seva generació, afectant la seva qualitat i amplificant la seva distribució, però no hem trobat per ara polítiques adequades que en facilitin la generació, en garanteixin la qualitat ni en regulin la distribució. Vull parlar d’aquest darrer repte.

2. Informació i poder. No hi ha cap dubte que existeix una clara correlació entre poder i desigualtat. Al llarg de la història, el que ha marcat el repartiment del poder ha estat el control d’algun recurs relacionat amb cada tipus de societat: la propietat de la terra en les societats agràries, la dels mitjans de producció i l’energia en les industrials, l’acumulació del diner en les societats financeres actuals i el control de la informació en les que estan naixent al segle XXI.

No em refereixo només al fet que la informació tingui més valor econòmic. Vull fer palès, sobretot, que el control de la generació i la distribució de recursos representa un poder extraordinari per a qui en disposa. Controlar la producció significa poder establir qui en genera i qui no, però sobretot suposa poder decidir quins són els seus continguts i per tant convertir en fets aparentment reals tant els que ja ho són com els que es poden construir tecnològicament. Passem així de la 'realitat' al 'relat'... I controlar la distribució implica poder decidir a qui es fa arribar la informació, en quin moment i en quin context. Tenint en compte que la gran majoria de les decisions de les persones, tant racionals com emocionals, tant polítiques com econòmiques, es prenen en funció de les informacions rebudes, el poder que donen aquests controls influeixen decisivament en la societat i fins i tot estan passant per sobre dels poders existents en les societats actuals, el poder democràtic i el poder financer.

3. Xips, cables i poder. Quan, ara fa 23 anys, vaig publicar un petit llibre amb aquest títol, intuïa el que podia anar passant; però confesso que no imaginava ni la intensitat ni la velocitat amb què passaria... En aquells anys començàvem a parlar d'internet, però no havíem sentit parlar mai de Google, ni de Facebook, ni d'Amazon, ni d'Alibaba, ni de tot el que hi ha al darrere... Aquesta intensitat, però sobretot la velocitat, han produït un desequilibri extraordinari entre la implantació de noves iniciatives privades i la capacitat del sector públic de regular i organitzar el nou model social per tal d’aconseguir quatre objectius: aprofitar al màxim els avantatges de les noves possibilitats, seguir assegurant la disponibilitat de recursos, substituir recursos materials per recursos immaterials a fi de millorar la sostenibilitat i evitar un augment de les desigualtats socials. El sector polític ha deixat d’actuar, en part per incompetència i en part perquè ha estat en mans dels poders empresarials o ideològics neoliberals. Però, en tot cas, la nova societat s’està construint sense tenir prou en compte els interessos col·lectius i prioritzant els interessos privats de benefici i d’acumulació o els objectius polítics de control ciutadà. Si seguim així anirem cap a societats més desiguals, no solament en una dimensió econòmica sinó també en un sentit de les llibertats, que en el món de les plataformes són aparents però no reals. Aquesta és la raó per la qual el model està triomfant tant a Europa com als EUA o a la Xina.

Potser soc molt voluntariós, però noto l’absència d’un moviment polític global per fer front a aquesta tendència, quelcom similar al que va significar el socialisme democràtic al segle XX. És urgent.