Dilluns es va fer públic un interessant document, la Memòria econòmica de Catalunya 2013, que elabora, any rere any, el Consell General de Cambres. A part de la gran quantitat de dades que proporciona, és un retrat i una perspectiva molt útil per al futur de l’economia catalana. La seva publicació ha coincidit amb un seguit de debats i reflexions que hi ha hagut en el si del Carec sobre la política econòmica que convé a curt i a mitjà termini. La lectura d’aquell document, i la participació en aquests debats, em permeten fer algunes consideracions, generals i personals, sobre les perspectives econòmiques.
1. Economia oberta. L’economia catalana va assolir a finals del 2013 la primera variació interanual positiva del PIB en dos anys, i ha augmentat la seva participació percentual en el PIB espanyol (18,8%). Bona notícia, que per ara s’està confirmant. Analitzant-la amb més detall, aquesta millora ha estat deguda a una contribució menys negativa de la demanda interna, i sobretot a una intensificació de la demanda externa, en particular la que té l’origen en la resta d’Espanya i, encara que fins a cert punt, en la UE. Se segueix mantenint la percepció que l’augment de l’activitat, i, per tant, la recuperació de l’ocupació, no pot ser solament el resultat de l’increment de la demanda interior, si no va acompanyada de l’augment de les vendes a la resta de l’Estat i, encara més, de les exportacions, especialment a alguns països de la UE. Per tant, la millora de la nostra balança comercial i el foment de les exportacions haurien de ser, juntament amb les mesures de reactivació interna, elements centrals de la nostra política econòmica. Per dir-ho d’una manera planera: l’estructura molt oberta de la nostra economia fa que, perquè ens vagin millor les coses, necessitem que vagin millor les coses a Espanya i al conjunt de la UE. Ja sabíem que no ens en sortiríem sols, perquè per exportar ens cal que algú importi els nostres productes, però no fa cap mal recordar-ho una vegada més.
2. Internacionalització i exportacions. Cal promoure la presència de les nostres empreses en els mercats exteriors, però sense oblidar que la millora de la nostra activitat, i la consegüent reducció de l’atur, no ve només de la internacionalització sinó també de les exportacions. L’actuació de les nostres empreses en altres països, que hem de fomentar, serà útil al país en tant que permeti exportar valor afegit generat a casa nostra (en forma de productes, de serveis o de tecnologies), o importar beneficis per reinvertir aquí, o impostos per finançar serveis públics. Si no genera cap d’aquestes coses, podrà ser molt bona per a les empreses i els seus accionistes, però no contribuirà directament a la reactivació econòmica. La internacionalització no solament és bona sinó que és imprescindible, però serà molt més bona com més es tradueixi en algun tipus d’ exportació. Dit també de forma planera: deslocalitzar activitats de producció o de recerca pot ser necessari i útil, però, si no va acompanyat d’altres elements complementaris, no ajuda gaire a la recuperació de l’economia del país.
3. Importacions d’energia. Les exportacions busquen dos efectes: augmentar l’activitat, i millorar la balança comercial, cosa que permet disminuir l’endeutament exterior. Però la balança comercial depèn també de les importacions, i tots els esforços que es fan per exportar més poden quedar anul·lats per un augment d’importacions. Cal ser curosos en tot tipus de productes, però les importacions catalanes tenen un component molt important de productes energètics, i per tant són molt sensibles a les variacions del preu del cru.
Això vol dir que una situació internacional inestable, com la que s’està vivint en alguns llocs del món, pot produir en qualsevol moment uns augments de preu que facin inútils totes les polítiques que acabo d’explicar. És per això que resulta imprescindible una política que tendeixi a disminuir la dependència energètica, i això vol dir reduir el consum d’energia primària, millorant l’eficiència en la seva transformació i utilització, i augmentar la part d’energies que no necessiten combustibles fòssils.
Es tracta d’un objectiu lent d’assolir, però precisament per això és un objectiu urgent, i perquè faria que milloressin molt les nostres perspectives tant a curt com a llarg termini. I, a més, és un objectiu que respon també a altres prioritats.
