Misc 20/06/2014

Formació: la FP, la FLLV i la FJB

i
Joan Majó
3 min

Que ningú pensi que aquest títol vol ser un trencaclosques. Es tracta d’encapçalar amb aquestes lletres un intent de fer alguns comentaris al voltant de la formació professional (FP) i la formació al llarg de la vida (FLLV), i de fer-ho aprofitant que la setmana passada la Fundació Jaume Bofill (FJB) va presentar un informe d’indicadors referents a aquests estudis i a l’ocupació laboral, que compara diversos països europeus i diverses comunitats autònomes espanyoles. L’estudi l’ha coordinat el català Òscar Valiente, col·laborador de la FJB, expert de l’OCDE i actualment professor de la Universitat de Glasgow. No reproduiré pas ni totes les conclusions ni les recomanacions. Però sí que posaré l’accent en aquelles dades o idees que he trobat de més interès, algunes per contundents, encara que ja conegudes, i altres per no esperades.

Manca de qualificacions intermèdies. A Catalunya i a Espanya entre la població adulta hi ha una gran manca de professionals amb qualificacions intermèdies, només un 22% en tots dos casos, quan la xifra a la UE és de gairebé un 47% que constitueix el gruix del món laboral (a Alemanya és el 58%). La solidesa professional de les classes mitjanes és, sens dubte, una de les fortaleses de les economies del centre i del nord d’Europa. Es diu que, aquí, el problema és degut a un excés de titulats universitaris. Aquesta no és l’explicació fonamental, ja que la proporció catalana i l’espanyola són del 32%, mentre que l’europea és del 27%. Un petit excés, però no tant. La veritable raó és que, mentre que la població adulta europea amb estudis baixos és només del 26%, l’espanyola és del 45% i la catalana és, encara, del 44%. Dic encara perquè s’ha fet un esforç important, els darrers deu anys, de reducció d’aquesta xifra, però els resultats queden lluny del que han aconseguit altres: Madrid ja està al 28% i Euskadi al 32%. Una de les causes més clares és l’elevada taxa catalana d’abandonament educatiu prematur, que s’ha reduït durant la crisi, però menys que en altres llocs.

La FP i el mercat de treball. L’informe analitza molts aspectes d’aquest desajust i fa recomanacions. Vull destacar un element general, ja que no puc entrar en detalls: els canvis que necessita la FP són tan interns com externs. Tenen a veure amb el paper que se li dóna a la FP en el conjunt del sistema educatiu, i en la seva relació amb el sector productiu. Això afecta per exemple les vies i proves d’accés a la FP inicial, les motivacions d’aquesta elecció i les orientacions que es donen als joves des de les famílies o des dels centres de secundària. D’altra banda, una de les debilitats de la FP és la desvinculació entre el món educatiu i el món de les empreses, tant en la planificació de les competències com en la utilització conjunta d’infraestructures tecnològiques, com en la permeabilitat de recursos humans (professors) entre un àmbit i l’altre.

La FP al llarg de la vida.Quan una societat es troba amb una situació de manca general de formació específica, no pot esperar a resoldre el problema només fent modificacions en els sistemes d’ensenyament de les noves generacions, ja que suposaria esperar 10 o 20 anys a tenir resultats. Ha d’actuar en relació a la població ja adulta, convertint algun tipus del que encara anomenem formació professional en una activitat permanent en la vida adulta. Des d’aquest punt de vista ens trobem amb una nova debilitat, ja que la proporció de gent adulta que participa en activitats de formació no passa, ni a Catalunya ni a Espanya, del 10%. Val a dir que se situa una mica per sobre del nivell de la UE-27, però això pot ser enganyós, ja que hi ha un bon nombre de països de recent ingrés que tenen percentatges molt més baixos, i hi ha altres països dels 15 que estan per sota nostre però que no tenen la nostra urgència perquè no tenen el nostre dèficit. D’altra banda, cal destacar que en el cas espanyol, la població amb nivell de formació baix participa en aquestes activitats cinc vegades menys que la que ja té una formació secundària o terciària. Cal, per tant, repensar l’enfocament d’aquests estudis, ja que ara no resolen el problema del qual estic parlant. No podem oblidar que els països que tenen més competitivitat i una estructura formativa més sòlida (Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Holanda...) tenen índexs de participació que van del 18% al 35%, és a dir, dues o tres vegades el nostre.

stats