Publicitat
Publicitat

Innovar per aprendre

Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona, organitzat per l'OCDE i la Fundació Jaume Bofill, amb el suport del departament d'Ensenyament, un congrés internacional sobre les maneres d'aprendre al segle XXI. L'OCDE ha fet molt per promoure la innovació en l'activitat educativa, i la Fundació Bofill va decidir ja fa cinc anys, convençuda que era la clau del futur del país, centrar les seves activitats de recerca i de sensibilització social a millorar la qualitat i l'equitat del procés educatiu, entès com una cosa molt més àmplia que el sistema escolar. Sense ser un entès, he participat ocasionalment en la preparació i en alguna sessió del congrés. M'agradaria deixar reflectides algunes idees compartides que em semblen importants.

1. Aprenentatge. He comprovat amb satisfacció que en aquestes trobades ja només es parla d'aprenentatge , i gairebé ha desaparegut la paraula ensenyament . És el resultat d'un corrent que vol posar de manifest des de ja fa anys que el centre de la tasca educativa és qui aprèn, i no pas qui ensenya. Si ho voleu dir d'una altra manera, l'objectiu final de tot el procés és aprendre i és des d'aquesta visió que s'ha de dissenyar i s'ha d'avaluar. Ensenyar és una eina per aprendre, una eina fonamental, però no pas l'única, perquè s'aprèn a partir de moltes altres experiències, en l'etapa escolar i al llarg de tota la vida, a l'escola i fora de l'escola, individualment i col·lectivament. El procés d'aprenentatge és complex, permanent i té molts actors i moltes influències que cal integrar. Només el que aprèn farà la síntesi de tot això, però cal que tots els que hi intervenen busquin alguna coordinació entre les respectives aportacions o, com a mínim, que no s'ignorin mútuament.

2. Innovació. He escrit alguna vegada que si una persona del segle XVIII ressuscités quedaria sobtada dels grans canvis que trobaria en molts aspectes de la nostra vida, però que en canvi li semblarien molt familiars i coneguts els sistemes, les eines i les pràctiques que observaria en molts centres educatius. Les orientacions pedagògiques i els continguts poden haver canviat força, però els elements clau del sistema ( l'escola, el mestre, la classe, l'examen...) han evolucionat molt poc, llevat de les adaptacions degudes a l'explosió de la transmissió digital de la informació. És una manera de dir que segurament és un sector en el qual hi ha hagut poca innovació. Catalunya ha estat històricament un lloc on sovint s'han desenvolupat moviments de renovació pedagògica, però la perspectiva de les últimes dècades no és gens afalagadora si se'n tenen en compte els resultats (abandonament prematur, fracàs escolar, avaluacions en els informes PISA de l'OCDE...). No sé si és que el sistema no ha funcionat bé, si és que no s'ha adaptat als nous reptes de diversitat, si és que cal canviar el sistema o si és que l'hem canviat massa vegades. Els experts ho diran; jo no en sóc. Però des de fora sembla evident que cal introduir una bona dosi d'innovació. I això no vol pas dir fer noves lleis, sinó encetar un procés d'anàlisi, de consens i d'experimentació.

3. Entorns d'aprenentatge. Al congrés es parla molt d'aquest terme, segurament perquè forma part del nucli de pensament tant de l'OCDE com de la Fundació Bofill, i perquè ja hi ha un bon gruix d'experiències internacionals que permeten avaluar iniciatives d'arreu del món. Per trobar noves direccions per a la renovació necessària podem explorar vies com el disseny de nous entorns d'aprenentatge que vagin més enllà de les parets de l'escola, la combinació de la teoria amb la pràctica per oferir oportunitats d'experimentació en viu, la implicació en el projecte de persones externes que aportin una visió del món real, la integració plena de les grans possibilitats de la comunicació virtual i la valentia de permetre la posada en marxa d'iniciatives innovadores de gent amb capacitat de gestionar-les.

4. Lideratge compartit. A Catalunya, l'impuls d'aquesta tasca podria sortir d'un treball conjunt de gent provinent de la realitat diària (mestres i directors de centre), de responsables de l'administració (càrrecs i inspectors), d'investigadors i experts procedents de les nostres universitats (que la Fundació Bofill pot aplegar i ajudar) i d'experts internacionals (l'OCDE en pot aportar del seu projecte Entorns Innovadors d'Aprenentatge). El congrés ha permès visualitzar que tots hi estan disposats. A treballar, doncs!