El 'Manifest Piketty' per Europa

Cal actuar abans de les pròximes eleccions europees si no volem tenir sorpreses desagradables

He dit sovint, i ho he escrit en aquestes mateixes pàgines, que la millor manera de ser europeista i fer front als euroescèptics és ser eurocrític i proposar reformes importants del sistema. Fa uns dies s’ha fet públic un document, 'Europa, un manifest per a la seva democratització', que crec que tindrà ressò per dues raons, fins i tot al marge del seu contingut. La primera és que està encapçalat per Thomas Piketty, autor d’un conegut llibre d’èxit (alguns ja parlen del 'Manifest Piketty'); i l’altra perquè té el suport d'un grup de grans diaris de diversos països de la UE.

Hi ha, però, una tercera raó molt important per tenir-lo en compte: el valor del que planteja. Potser a mi m’ho sembla perquè coincideix amb molt del que jo penso... Casualment, està en sintonia amb el que argumentava aquí, a l’ARA, en Joseph Stiglitz la passada vigília de Nadal. En tot cas vull comentar la meva coincidència amb el manifest i alguns dubtes que em crea.

1. Mancances. Penso que cada cop es fa més evident que, perquè la UE arribi a ser el que vol ser, ha de resoldre tres grans mancances: la poca importància del seu contingut social, el poc volum del seu pressupost i la poca dimensió democràtica de les seves institucions. Si no resol la segona, no podrà fer front a la primera, encara que no tot sigui només un problema de diners. I si no resol la tercera, no aconseguirà que les seves actuacions siguin percebudes pels ciutadans com a properes i orientades a resoldre els seus problemes reals. Necessitem propostes en els tres sentits.

2. Pilar social. Crec que per tenir el suport ciutadà, les institucions de qualsevol govern han de ser efectives en quatre àrees: econòmica, social, cultural i de seguretat. En el cas de la UE, ha tingut molt d'èxit a l'hora de millorar les economies, ha estat molt correcta en el manteniment de la gran diversitat cultural dels seus membres i està fent esforços per garantir tant la seguretat interna com l’externa, encara que estigui encomanada a una institució com l’OTAN que segurament caldrà revisar. Però la UE, partint de l'errònia creença que el progrés econòmic porta automàticament més justícia social, està fallant en el foment de la cohesió social. S’ha comprovat que el creixement no ha reduït les desigualtats internes entre persones ni ha impulsat prou la convergència entre les economies dels països. Sense això és difícil justificar la seva existència.

Cal, per tant, que la UE i especialment la zona euro estableixin normes per a tots els països no només en els camps econòmic i financer –cosa que han fet arran de la unificació monetària– sinó també en l’àrea social. Això vol dir regulacions de tipus laboral, d'igualtat d’oportunitats i de redistribució fiscal de la riquesa. Cal també que posi de manifest la solidaritat entre els estats, de manera que els perjudicats o menys beneficiats per la globalització i la moneda única rebin ajuts a través de transferències financeres enfocades a resoldre problemes personals (garantia de dipòsits, complements d’atur o pensions...), a millorar els serveis públics o a construir infraestructures que augmentin la seva competitivitat.

Comprenc que la proposta del 'Manifest Piketty' intenta evitar modificar els Tractats, però si no hi ha prou voluntat política pot ser tan difícil fer una cosa nova com modificar el que tenim

3. Pressupost. Una part del punt anterior es resol amb directives europees. Però la segona part exigeix un increment important del pressupost comunitari, i un pressupost específic per a l’eurozona. Estic parlant d'un pressupost que com a mínim quadrupliqui el ridícul 1% actual del PIB. Caldrà instituir alguns impostos de caràcter comunitari, transferint a aquesta àrea alguns dels impostos estatals (societats, grans fortunes...) o creant-ne alguns de nous (emissions de CO2...) Caldrà ampliar les facultats atribuïdes al BCE per desenvolupar polítiques monetàries que atenguin objectius més socials que la simple inflació. Aquestes reformes han de ser estudiades i establertes amb consensos alhora democràtics i tècnics.

4. Democratització. El manifest considera, al meu entendre amb molta raó, que existeix una debilitat democràtica important en el funcionament de les institucions actuals i en el fet que òrgans com la Comissió o el poderós Eurogrup no estiguin obligats a retre comptes al Parlament Europeu. I fa una proposta interessant: crear una nova “Assemblea Europea” composta per una majoria de diputats provinents dels Parlaments estatals i una minoria del Parlament Europeu, que podria actuar com l'òrgan sobirà de la UE, sense necessitat de modificar l’actual Tractat, ja que tots els membres d’aquesta nova cambra serien persones elegides pels ciutadans dels seus països. Utilitzant aquesta cambra es podrien implementar la majoria de propostes que conté el manifest, i s’aconseguiria acostar més l’òrgan europeu a les ciutadanies respectives.

En aquest punt, coincideixo en gran part en la crítica de la situació actual, però tinc por que la solució proposada no resolgui el problema i faci encara més complicada l’arquitectura de les institucions. Comprenc que la proposta intenta evitar modificar els Tractats, però si no hi ha prou voluntat política, pot ser tan difícil fer una cosa nova com modificar el que tenim. En els darrers anys hi ha hagut sovint una manca de voluntat disfressada de prudència...

5. Decisió i pressa. Coincideixo amb el manifest quan parla de la necessitat de prendre decisions per sortir del bloqueig en què està instal·lada la construcció de la Unió, i evitar una paràlisi que en realitat significa fer passes enrere en relació als desitjos de molts europeus i respecte als ràpids canvis mundials. També em sumo a l'opinió que cal actuar amb pressa abans de les pròximes eleccions europees, ja que en cas contrari podem tenir sorpreses desagradables en els resultats. Desitjo que el manifest sigui escoltat i entès.