Ho pot semblar, però la pregunta del títol no fa pas referència a la possible independència de Catalunya. Tot i que alguns ho diguin, ja sé que no passarà. Tampoc fa referència a la consulta sobre un canvi radical en la relació amb l'Estat. Això sí que m'agradaria molt que passés, perquè els catalans poguéssim expressar d'una vegada, i democràticament, el que volem. Però les perspectives que ara veig són molt poques, tant per alguns errors tàctics de la política catalana com, sobretot, per la inamovible i equivocada posició del govern espanyol.
He fet la pregunta pensant en un tema que, malgrat ser d'àmbit més general, condicionarà -ho crec així- el futur de la nostra relació amb Espanya d'una manera molt més forta que no ens pensem.
El procés europeu. El que sí que és segur és que aquest mes de maig hi haurà eleccions al Parlament Europeu, i que aquestes eleccions seran una oportunitat per marcar una direcció de cara al futur de la UE. Per primera vegada, encara que amb dos passos, el vot servirà per decidir qui serà el proper president de la Comissió. Això significarà un gran canvi. Si fins ara el president havia de retre comptes de la seva actuació als caps de govern, que eren els que l'havien nomenat i per tant podien canviar-lo, ara ho haurà de fer al Parlament, és a dir, als representants directes dels ciutadans europeus. Això pot reforçar molt el paper del Parlament i de la Comissió, i per tant introduir una dosi de democràcia bona i necessària en el funcionament de les institucions de la UE, acostant-les molt més als ciutadans, i iniciant un camí que aporti més elements de tipus federal a la seva estructura política.
Una UE més federal voldria dir, entre altres coses, la desaparició del dret de veto dels estats, l'existència d'impostos europeus i d'un pressupost més important a nivell federal, amb més transferències territorials i amb més capacitat de decisió sobre la utilització d'aquests recursos. Per contra, suposaria la pèrdua de sobirania dels governs estatals en les decisions sobre les grans infraestructures o els equilibris fiscals entre territoris, i una aposta clara en el reconeixement de les diversitats culturals i lingüístiques existents a Europa.
Això seria molt bo per a Europa. Un disseny com aquest és una novetat en la història i per tant s'haurà d'anar inventant i ajustant, però és l'única manera que Europa no quedi absolutament marginada en els afers mundials, ja que cap dels seus estats actuals (ni tan sols Alemanya) té el pes suficient per poder influir en aquests afers al costat dels EUA, la Xina, l'Índia, Rússia o el Brasil.
Una situació com aquesta seria molt bona per a tots aquells països europeus que, seguint la direcció que va marcar la moneda única, participessin d'aquest procés. És probable que no tots els actuals membres de la Unió el volguessin seguir, i per tant en quedessin fora, amb una relació estreta però menys profunda. Sembla clar, com s'ha posat en evidència amb les dificultats de la crisi actual, que aquells que han entrat en l'euro es veuran en bona mesura forçats a fer-ho, o a sortir també de la unió monetària.
Tal com ja insinuava al principi, no cal dir que, des d'un punt de vista català, aquest nou disseny europeu ens ajudaria molt a resoldre, per elevació cap a la UE, molts dels nostres problemes amb l'Estat. Penseu en els possibles vetos espanyols; penseu en el corredor mediterrani, el port i l'aeroport de Barcelona; penseu en la voluntat d'imposar el castellà per sobre de la nostra llengua...
El 2014. ¿Passarà tot això el 2014? Evidentment, no. ¿Pot ser que durant l'any hi hagi una empenta important, i es vegin accions que marquin una direcció irreversible? M'agradaria que sí. La campanya i, sobretot, els resultats de les eleccions del maig en seran la clau. És per això que no les podem desaprofitar, ni "passant" d'elles, ni convertint-les en un petit "referèndum local". Sento dir, a vegades, que "ara, per ser un bon catalanista s'ha de ser independentista". Ho respecto, encara que no ho comparteixo, ja que crec que ser independentista és una bona manera de ser catalanista, però no l'única. Amb el mateix respecte, crec que es podria dir que "ser europeista, i encara més defensar una Unió Europea federal, serà durant el primer semestre del 2014 una molt bona manera de ser catalanista"... Veurem què aconseguim per un camí i per l'altre!
