Societat connectada i transparent

Aquestes paraules em van servir de títol per a un capítol del llibre El món que ve... ja el tenim aquí, que vaig publicar ara fa quatre anys. Les reutilitzo convençut que van ser encertades, però amb la consciència que tant la profunditat del fenomen com l’acceleració del canvi han estat superiors al que jo preveia en aquell moment. Els esdeveniments d’aquests darrers dos anys ho demostren, i tinc la impressió que encara no en tenim prou consciència. Actualitzo el que pensava.

1. Societat digital. El 2013 deia que la paraula digital no era la més apropiada per descriure el futur, ja que la digitalització no era més que un element tècnic i l’important serien els canvis socials derivats. Igual que la invenció de l’escriptura ens va fer passar de la prehistòria a la història, i el descobriment dels combustibles fòssils ens va portar de les societats agrícoles a les industrials, el codi digital ens està portant de les societats industrials a les societats connectades i, consegüentment, transparents. El canvi important és la disposició i l’ús de la informació. No hauria estat possible sense l’element tècnic, el bit, però el que és important són els efectes socials.

2. Societat connectada. Una societat ve molt condicionada per la capacitat de relació i d’intercanvi d’informació entre els seus membres. La possibilitat de codificar en bits tot tipus d’informació, i l’existència d’una xarxa electrònica (internet) instantània, i gairebé gratuïta, que permet rebre i enviar aquesta informació a tothom que estigui connectat (uns 3.000 milions d’usuaris de telèfon, molts d’ells amb geolocalitzador), i a tot tipus d’aparells connectats, com televisors, sensors, neveres o estufes (més de 100.000 milions de dispositius), ha canviat el concepte de connectivitat.

Tota la informació que entra a la xarxa passa i s’arxiva en molts servidors (de l’empresa, de l’operador telefònic, del proveïdor d’internet, de la plataforma de suport de la xarxa social, del banc, de l’emissor de la targeta de crèdit, de l’intermediari comercial...). Pretendre que les informacions que hom considera privades, però que són a la xarxa, segueixin tenint aquest caràcter és pur voluntarisme; legalment, il·legalment o fins i tot criminalment podran ser utilitzades, venudes o analitzades amb finalitats comercials, polítiques o d’altres...

3. Societat transparent. La societat connectada millora les activitats humanes i augmenta molt el benestar de les persones. Però cal ser conscients que segons quin ús pot convertir en parets de vidre els maons de casa i pot fer que les portes es puguin obrir sense tenir-ne la clau. Cal ser conscients d’aquesta transparència. Cal autoeducar-se en l’ús i educar qui calgui.

El petroli i l’energia en la societat industrial, gràcies als motors d’explosió o als motors elèctrics, van permetre creixements forts de productivitat i benestar; també de riquesa per a qui en tenia les reserves... En la nova societat la riquesa ja són les dades.

4. El ‘big data’ i la intel·ligència artificial. Fent una analogia no gaire rigorosa, podríem considerar que aquests dos desenvolupaments tecnològics són els motors de la nova època, ja que són les dues eines informàtiques que ens poden permetre utilitzar profitosament el tsunami de dades que circulen per la xarxa.

El big data permet rebre, classificar, ordenar i agrupar quantitats ingents i canviants de dades d’una gran varietat. Sense aquesta capacitat les dades no ens servirien per a res; ens ofegarien.

Però una cosa més interessant, i alhora preocupant, és que l’anàlisi amb eines i algoritmes de la intel·ligència artificial permet, entre altres coses, confeccionar i disposar de perfils personals amb les característiques socials, econòmiques i psicològiques de cada persona. He llegit anuncis que ja ofereixen aquest servei i que indiquen que podrien arribar a disposar de 4.000 punts d’identificació de cada adult nord-americà que hagi fet un ús regular de Facebook o d’altres xarxes. Poden preveure amb una gran probabilitat la reacció de cadascun (com a comprador, o com a votant) davant dels anuncis que rebin, i per tant permeten configurar adequadament els missatges més efectius (fins i tot amb informacions no necessàriament verídiques, penso jo). Sembla que aquest darrer any això ja s’ha fet massivament en alguns països democràtics avançats, en ocasió de campanyes comercials o de votacions recents.

5. Democràcia manipulada. La personalització dels missatges i dels serveis que hom necessita pot ser un gran avenç en àrees com la medicina: passem de fàrmacs genèrics per curar malalties a tenir tractaments personals per curar malalts. Pot ser fantàstic, però en el món de la política la personalització i manipulació dels missatges pot portar a un fort escarni de la democràcia. Cal estar atents al perill; en seguiré parlant...