07/05/2015

El futur paper de les ciutats

3 min

Estem a punt d’entrar en la campanya d’unes eleccions municipals, i segur que durant uns dies sentirem discursos i discursos relacionats amb la manera de viure a la ciutat, d’organitzar la convivència i de millorar la governança dels ajuntaments. És bo que sigui així, sempre que no es tracti de paraules buides o de tòpics, sinó de propostes concretes i realistes.

Les dues últimes setmanes, les fundacions Ernest Lluch i RBA hem organitzat conjuntament un cicle de diàlegs propositius sobre la ciutat, amb la participació dels candidats a l’alcaldia de Barcelona. Voldria explicar algunes reflexions personals que, juntament amb les d’altres persones, ens van moure a organitzar aquest cicle.

1. Importància. No som prou conscients que, per bé i per mal, el futur de la humanitat passa i passarà per les ciutats. L’actual procés d’urbanització, que ha estat totalment lligat a la industrialització, pot ser encara més transcendent. Les ciutats ocupen ara només el 2% de la superfície de la Terra, però ja hi viu el 52% de la població mundial. Si ens fixem només en Europa, aquesta xifra augmenta fins al 74%; i en el cas concret d’Espanya arriba al 80%. En aquests moments, cada dia hi ha al món 180.000 persones que emigren cap a les ciutats. Com a conseqüència d’això, el 75% del consum mundial d’energia es fa a les ciutats, on es produeix el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Amb aquest panorama, cal prendre consciència que, cada vegada més, el planejament, l’ordenació i els models de funcionament de les ciutats seran la clau del benestar futur per a una gran majoria de la població mundial, i el primer condicionant de la sostenibilitat de tot el planeta. Seria un gran error no entendre que, en molts aspectes, les eleccions municipals han deixat de ser unes eleccions de segon ordre, i no veure que les competències i el finançament dels ajuntaments haurien de ser revisats a l’alça per fer front a aquest repte.

2. Funcions. Les ciutats han estat pensades des de sempre i per sobre de tot com un lloc per viure. En la majoria de societats agràries, la gent vivia al poble i “sortia” al camp a treballar. Les primeres fàbriques es van situar dins de les ciutats, que ben aviat les van anar expulsant, i la gent va haver d’“anar a treballar” als polígons industrials. Ara, a causa de l’enorme increment dels serveis i de la progressiva tendència de la indústria cap a productes amb menys component material, cada cop més l’activitat econòmica es torna a concentrar a les ciutats. Les ciutats, a més d’un lloc per viure, han de ser un lloc preparat per generar riquesa i un instrument per poder repartir-la millor. Això vol dir que en el planejament urbà i les polítiques municipals s’ha de tenir en compte aquesta triple funció: viure, treballar i tenir accés als serveis que s’han anat posant en marxa com a resultat de l’estat del benestar. La ciutat es torna molt més complexa, i per tant també ho serà la seva gestió.

3. Gestió. D’aquesta evolució jo en trec, entre d’altres, dues conclusions. En primer lloc, que el paper de les ciutats, sobretot el de les grans aglomeracions urbanes (les grans àrees metropolitanes), anirà adquirint més protagonisme en molts temes que sembla que ara estiguin només en mans dels estats. Els estats són massa petits per poder decidir en segons quines polítiques globals (i d’aquí, la necessitat de la UE), i massa grans per a les polítiques de proximitat i d’identitat. Les grans metròpolis europees, que seguiran creixent, aniran agafant competències dels actuals estats, el disseny dels quals ja no és l’adequat per a les noves necessitats.

En segon lloc, que les polítiques municipals tindran cada vegada més un component que no serà ja fonamentalment urbanístic, de mobilitat o de sostenibilitat, sinó també de promoció econòmica, de generació de coneixement, de distribució d’informació i de lluita contra les desigualtats. És per això que els ajuntaments han de revisar el seu model de funcionament, i les campanyes electorals han d’incloure més elements relacionats amb la gestió. Més que en altres administracions, l’important no són només els bons objectius polítics, sinó sobretot la credibilitat de les persones i dels programes de gestió per aconseguir el que es promet.

stats