'Bits', democràcia i diners

L’actuació de Cambridge Analytica, oportunament contractada, estava canviant la democràcia

Fa un any, en un aeroport del nord d’Europa, vaig comprar una revista anglesa que incloïa un llarg article que em va interessar molt i em va deixar preocupat. El reportatge reproduïa declaracions de dirigents i exdirigents d’una empresa, per a mi desconeguda en aquell moment, anomenada Cambridge Analytica. Fa un parell de setmanes s’ha fet famosa i surt als diaris barrejada amb Facebook per l’escàndol de filtració i utilització de les dades personals d'uns 50 milions de persones, usuaris de la plataforma, i també de dues més que Facebook va comprar: WhatsApp i Instagram.

L’article era prou clar per fer-me arribar al convenciment que l’actuació d’aquesta empresa, oportunament contractada, estava canviant la democràcia. Va recollir dades de possibles votants, va detectar preferències i caràcters de les persones, va sectorialitzar i agrupar perfils similars, va fabricar multitud de “realitats a mida” per a cadascun d’aquests perfils, va distribuir anònimament a les xarxes aquestes “notícies” dirigides a grups específics i va inclinar el sentit del vot de molts. Sense això és molt probable que ni Trump hagués estat escollit president dels EUA ni l'opció del Brexit hagués guanyat el referèndum al Regne Unit, dos fets que han suposat canvis importants.

1. Preocupació

He anat pensant què passa amb la democràcia si el vot lliure del ciutadà s’emet a partir d’una informació falsa o fàcilment manipulada... He seguit llegint bastant sobre el tema. A finals de l’any passat, un article de Mark Leonard en relació amb el 19è congrés del Partit Comunista Xinès formulava la hipòtesi que s’estava creant un nou model de “dictadura adaptada a l’edat de la informació”, un model que ja no necessita aplicar la força bruta sinó saber utilitzar adequadament el 'big data', la intel·ligència artificial i les xarxes. Sense arribar a aquests extrems, molt més a prop nostre veiem cada dia com la construcció de 'relats' diferents i la contradicció de les informacions que hom rep fan molt difícil un funcionament racional de la política.

Com és que acceptem l’increment de la informació que rebem i la reducció evident de la seva qualitat?

Som molts els que hem proposat una regulació més gran del funcionament de les xarxes i un control més gran de les empreses que les administren per evitar que els grans avantatges de llibertat i de participació que suposen aquestes tecnologies no es converteixin en un engany tant en un aspecte com en l’altre. La setmana passada Simon Johnson, ex economista en cap del Fons Monetari Internacional, va adoptar una postura contrària a aquestes peticions amb l'argument que no cal prendre les precaucions que sí que s’han pres en el sector financer perquè en aquest sector els errors o els abusos podien portar a situacions de fallida que posessin en perill tota l’economia (crec que està pensant en els anys 2007-2010...), però que això no pot passar en el món de les dades i la informació... No comparteixo pas aquesta visió.

Però Johnson m’ha obert una nova via de reflexió. De la mateixa manera que l’arribada dels 'bits' al sector de la informació ha suposat una profunda revolució que encara no hem sabut assimilar i regular, la seva arribada al sector dels diners, tant pel que fa al pagament electrònic com sobretot a l’aparició de les criptomonedes, està posant en qüestió les bases de l’actual sistema financer, inclòs el paper dels estats.

Acabo fent-me, i proposant a tots, algunes preguntes que haurem de respondre urgentment. Les respostes segurament ompliran molts articles...

2. Preguntes massa poc freqüents

L’opinió del ciutadà és la base de l'orientació de la política, i aquesta opinió s’ha de formar a partir d’una informació correcta. ¿Com és que estem acceptant l’increment, impossible d’assimilar, de la informació que rebem, i la reducció evident de la seva qualitat, fruit de l'acceleració o de la manipulació intencionada?

El rol d’intermediació que han jugat periodistes o empreses de mitjans de comunicació privats i públics els ha atribuït el rol de garants de la qualitat de la informació i de vigilants de la llibertat d’expressió, amb la consegüent responsabilitat personal o empresarial. ¿Com és que estem acceptant l’anonimat o la identificació falsa en la difusió d'informacions o opinions, i un paper de total irresponsabilitat de les plataformes en aquests casos?

Hi haurà una brutal reducció de la utilització de mitjans de pagament físics (bitllets, monedes) i la generalització del pagament electrònic. ¿Com millorarà això la transparència i permetrà disminuir el frau? I en quin grau augmentarà el control de les nostres vides per part dels estats o d’algunes empreses tecnològiques?

Apareixeran noves monedes electròniques (les podem qualificar de 'cripto', o 'privades'). ¿Això ha de suposar la inhibició per part dels poders públics en la seva regulació?

Cal revisar la regulació del món de la informació, assegurar un bon funcionament dels actuals mecanismes democràtics, repensar el paper d’aquesta realitat virtual que són els diners com a intermediari en l’intercanvi de béns reals. Per què, si fa temps que això se sap, no es fa?