Misc 08/11/2013

La pregunta del milió

i
Joan Majó
3 min

Des de fa més d'un any, com tan bé ha denunciat aquest mateix diari, estem entortolligats amb les paraules. Un exemple són els adjectius per qualificar l'estat que volem (propi, sobirà, lliure, independent, federat...). Ara s'hi afegeixen les moltes crides a la moderació i al diàleg, segurament amb voluntat real per part d'alguns i amb cinisme retardador per part d'altres. Enmig d'aquest soroll el temps va passant, i a Catalunya el procés cap a la consulta va tirant endavant. És bo que sigui així, tant per raons tàctiques de cara a una futura negociació, com perquè -ho espero- les etapes successives vagin portant concrecions i obliguin a aclarir finalment el sentit de les paraules. Sense aclariments, no es pot decidir.

En tot cas, hi ha dubtes que preocupen la gent, en relació a la consulta: ¿consulta o referèndum? ¿Conseqüències jurídiques o només polítiques? ¿En quina data? I, sobretot, ¿què es consultarà? És a dir, ¿quina serà la pregunta? Es parla molt de la data, però crec que és el menys important. En canvi, la pregunta serà sens dubte l'element més clarificador. En vull parlar.

Expresso una vegada més el meu desig que els catalans puguem manifestar la nostra voluntat. Però vull dir molt clar que tinc dificultats per entendre els avantatges d'una pregunta clara i binària (blanc o negre) que ens demani exclusivament un sí o un no a la independència, tal com sento que alguns proposen. Crec que una pregunta així ens pot portar on no volem. Penso que un referèndum, o un plebiscit, que demanin triar sense matisos entre aquestes dues alternatives, ens porta, sigui quin sigui el resultat, a una mala situació. No caiguem en aquest parany. Si el resultat fos un sí amb una majoria important, pràcticament obligaria el Parlament català a una declaració unilateral d'independència. Si el resultat fos un no, significaria quedar-nos com estem, bastants anys. No desitjo ni una cosa ni l'altra. Vegem per què.

L'eventualitat d'un trencament unilateral, sense acords previs, em sembla molt perillosa. Les declaracions unilaterals d'independència, sense pacte previ, només han triomfat històricament a través d'un enfrontament armat. Aquest no seria ara el cas, per sort per a nosaltres, ja que perdríem. Però podríem entrar en un altre tipus de guerra, per via econòmica. De fet, ja n'estem veient algunes mostres actualment. Segurament s'agreujaria l'ofec per part de l'Estat i, si no tenim ben preparat el programa del que hem de fer, ben a punt les eines per fer-ho, i assegurades algunes complicitats, la nostra economia en podria patir molt, almenys durant alguns anys. Per ara, no veig que tinguem tot això.

L'eventualitat de quedar-nos com estem pot ser encara pitjor. Seguiríem formant part d'un Estat en crisi, al qual Catalunya hauria plantejat un repte i l'hauria perdut, ja que el poble no ho hauria volgut. A la present voluntat recentralitzadora de l'Estat s'hi sumaria un cert esperit de revenja, potser dissimulat, que suposaria encara un tracte més desfavorable que l'actual. Quedar-nos com estem voldria dir a la pràctica quedar-nos pitjor del que estem. Les conseqüències psicològiques i socials a Catalunya podrien ser greus. Després d'haver fet tants esforços per millorar la situació, no vull quedar-me com ara, o pitjor.

No vull votar entre "declaració unilateral d'independència" o "quedar-nos com estem". No vull votar entre un radicalisme independentista i el que pretén la FAES. No voldria que es portés la nostra gent a triar entre aquestes dues posicions. És per això que modestament m'apunto a altres propostes i exigeixo a tothom moderació negociadora.

Esclar que canviaria d'opinió si veiés preparat, per a la primera alternativa, un full de ruta clar que permetés aconseguir, sense gaire dolor per a la població, un trànsit cap a la independència, tenint en compte l'oposició de l'estat espanyol. També podria canviar si veiés que la negativa de negociació per part de l'Estat continua sent rotunda; però no puc creure que la seva ceguesa sigui tan gran, ja que en un enfrontament econòmic ens faríem molt mal tots dos, i crec que entendran que a la llarga Espanya en sortiria molt més mal parada que Catalunya.

Continuem preparant la consulta, procurem orientar més bé la gent i evitem entrar en camins que suposin paranys. Mentrestant, jo espero i desitjo o bé el full de ruta rigorós i intel·ligent, o bé propostes negociadores de l'altra part.

stats