Misc 23/10/2014

El problema no són les retallades

i
Joan Majó
3 min

Saludo amb satisfacció el manifest que, amb el lema “Pobresa zero”, van fer públic un conjunt d’entitats (segurament, la més nombrosa, la Taula del Tercer Sector Social) amb motiu del Dia Contra la Pobresa. Representa una visió en part nova i crec que encertada de la realitat. És similar a la que en tinc jo, i per això vull comentar aquest tema.

Hem vist aquests darrers anys, tant a Espanya com a Catalunya, una quantitat important de protestes contra les retallades en els serveis públics de l’estat del benestar. Em sento solidari amb les protestes, però sempre he pensat i dit el mateix: el problema no són les retallades, el veritable problema són les causes de les retallades. Les retallades són la conseqüència de no haver fet front amb valentia a una sèrie de situacions estructurals provocades per una sèrie de factors que les expliquen: el sistema fiscal, el model de finançament autonòmic, les deficiències de gestió i algunes orientacions ideològiques.

1. Sistema fiscal. El sistema fiscal és insuficient i injust. No cal afegir dades numèriques que ja s’han repetit prou. Només tres: 1.1. El volum total de la recaptació d’impostos (de la qual evidentment depenen les possibilitats de la despesa pública) se situa gairebé 9 punts per sota de la dels països de la zona euro (36% contra 45%, amb alguns casos que arriben al 50%). Si paguem menys i hi ha menys recursos públics, no és estrany que es puguin prestar menys serveis. És un tema de matemàtiques. Aquesta diferència no es deu al fet que tinguem uns impostos més baixos, sinó a l’elusió (legal) i la defraudació (il·legal) fiscal, sobretot en les rendes altes no procedents del treball i en els impostos de les grans empreses. És la conseqüència de les reformes fiscals dels darrers deu anys en l’IRPF (doble escala), en l’impost sobre el patrimoni i en l’impost de successions i donacions. 1.2. Aquesta situació no solament ha disminuït els ingressos, sinó que també ha fet desaparèixer en bona part la finalitat redistributiva del sistema, de manera que, després de pagar impostos, la renda disponible de les famílies en relació a la renda bruta es redueix proporcionalment més per a les rendes baixes i mitjanes que per a les altes. 1.3. La universalització dels serveis públics (una mesura enormement important per assegurar-ne la qualitat), sense preveure alguns tipus de contribució per a usuaris amb rendes superiors a un cert nivell, ha reduït encara més el caràcter redistributiu de tot el sistema. Mentre seguim patint aquest dèficit d’ingressos -que només es pot evitar amb reformes fiscals progressives i amb la lluita contra el frau- tot el que es faci seran pegats provisionals.

2. Sistema de finançament. L’actual sistema de finançament, i la política de l’actual govern espanyol, fa que aquest fenomen de falta de recursos es transmeti ampliat a Catalunya, i que la despesa social sigui aquí un 23% del PIB, mentre a Espanya és un 26%, i a la UE un 29%. Aquest és un fet incontestable que justifica les continuades reivindicacions del Govern, però que no hauria de suposar donar totes les culpes de les retallades a aquesta sola causa, ja que no és l’única.

3. Mala gestió. Respondre a la falta de recursos amb retallades transversals que afecten també col·lectius molt desfavorits, en comptes de fer reformes que puguin eliminar ineficiències, despeses innecessàries o serveis mal enfocats, és una sortida poc satisfactòria. No hi ha cap dubte que fer-ho bé demanaria una capacitat de gestió que potser els actuals serveis públics no tenen. Cal, doncs, revisar urgentment els sistemes de governança per introduir amb valentia nous procediments, i alhora vigilar més a l’hora de tenir en compte les conseqüències d’algunes decisions per a les persones que estan en una situació econòmica pitjor. No és el mateix retallar el sou un 10% a qui guanya 50.000 euros l’any que a qui en guanya 15.000.

4. Ideologia. Tant a l’Estat com aquí s’ha entrat en una dinàmica de recórrer al sector privat per substituir les mancances dels serveis públics retallats. Caldria veure si aquesta solució és bona, si és un recurs davant la impotència o si és l’efecte d’una idea prèvia que busca un repartiment diferent entre el mercat privat i el servei públic que fa retrocedir el servei públic. En alguns llocs, com la Comunitat de Madrid, s’ha dit ben clar que es volien passar serveis al sector privat. És discutible però almenys són transparents. No sé si això també està passant aquí de forma més amagada.

stats