Fa uns dies vaig llegir que un professor de l'OBS (Online Business School), en presentar els resultats d'un estudi sobre la gran penetració dels telèfons intel·ligents, deia que "cada vegada més, sembla que els nens neixin amb un xip integrat". M'agradaria fer alguns comentaris sobre la frase, i sobre el que hi ha al seu voltant.
1. 'Smart'/intel·ligent. En primer lloc, estic plenament en contra de les expressions que converteixen en intel·ligents objectes o realitats diverses. Des d'una certa modernitat, i molt de màrqueting, ens fem un tip de parlar de smartphones , de smart cities , de smart labs , i em fa por que aquestes paraules amaguin una visió desorientadora.
No crec que hi hagi ni telèfons intel·ligents, ni ciutats intel·ligents, ni laboratoris intel·ligents. Només són intel·ligents les persones, individualment o de manera col·lectiva. La tecnologia és una eina impressionant, però no és intel·ligent. Farcir un telèfon o una ciutat de tecnologia no els farà intel·ligents, però pot ser una gran eina per aconseguir els objectius que es proposin persones o col·lectivitats intel·ligents. La intel·ligència significa comprendre i analitzar informacions racionals, però també emocions o sentiments; i treure d'aquesta anàlisi decisions i objectius. Les eines serveixen per aconseguir els objectius; són prolongació dels nostres cossos per ampliar la seva potencialitat. Les eines són més bones com més fàcilment permetin aconseguir-los, i són més potents com més permetin ampliar els objectius. La intel·ligència forma part de fixar objectius i trobar les eines adequades; però certament no forma part de les eines.
2. Un xip integrat. Una vegada dit això, jo sóc dels que no s'espanten per la possibilitat que algun dia, de la mateixa manera que hem utilitzat eines externes per potenciar els nostres sentits (ulleres, audiòfons...) o pròtesis internes per millorar els nostres òrgans (vàlvules cardíaques, marcapassos, o distribuïdors d'insulina...) puguem utilitzar noves pròtesis per millorar algunes de les funcions cerebrals (ampliar la memòria, o prendre algunes decisions inconscients -i, per tant, no intel·ligents-). No naixerem amb un xip, però potser ens en posaran alguns... Però el que estem observant en la relació del món digital i els nens és una cosa molt diferent, que crec que no estem interpretant correctament, i això és molt perillós.
3. L'entorn digital. Les criatures neixen com abans, sense cap xip; però els xips formen part del seu procés d'aprenentatge. L'entorn en què es desenvolupa el seu cervell durant els primers anys (temps en què s'organitzen les seves neurones) ha canviat molt com a conseqüència de tres elements: els xips, la xarxa i les pantalles. Els nens segueixen adquirint una gran facilitat per relacionar-se amb persones, però també són capaços de comunicar-se cada vegada més amb els xips, i potser se'ls fa més difícil distingir una cosa de l'altra, cosa que no ens va passar a nosaltres. L'enorme connectivitat que ha suposat la xarxa d'internet ha engrandit la capacitat de relació sense limitacions de distància ni de temps. I la gran facilitat d'ús de les pantalles de tot tipus i mides ha canviat la forma de la comunicació (de la paraula o l'escriptura, a la imatge) i ha ampliat el seu caràcter interactiu, és a dir, de diàleg permanent. Tot procés de formació està marcat per la interacció del cervell amb l'entorn exterior i, fins fa poc, aquesta interacció es feia sobretot a través dels contactes amb les altres persones. Ara, però, s'hi ha afegit la interacció amb nous elements (xips disfressats de telèfon, d'ordinador o de PlayStation...) que complementa, potencia o substitueix la relació personal. Aquestes interaccions proporcionen noves informacions, provoquen noves emocions i generen nous sentiments, és a dir, creen personalitat.
4. L'educació a l'escola. Ja he dit abans que no comprendre això era perillós perquè potser estem cometent, tant a casa com a l'escola, errors en la manera d'educar els nens. Mentre l'escola mantingui el model basat en la classe (tant en els aspectes de continguts dels coneixements , com en les formes de transmissió dels continguts entre el mestre i els alumnes , com en els llibres com a vehicle), és probable que l'escola perdi una part important del paper que ha tingut en la formació de les noves generacions, i disminueixi l'atractiu per als joves. Cal una revisió urgent i a fons.
