21/02/2013

Desafiament total

3 min

Es pot reparar o és millor enderrocar i reconstruir? ¿Amb uns quants pedaços i una mà de pintura passarem o bé caldrà fer-ho tot nou? ¿Esperem que la primera tempesta ho acabi d'ensorrar o prenem la iniciativa? El dilema de fons és al carrer, en les converses familiars i en els cenacles polítics. Anem fent o assumim el repte d'un canvi substancial. La sensació de crisi general ha anat guanyant terreny, a mesura que els mitjans concentraven l'atenció en el casos de corrupció, d'espionatge o de males pràctiques instal·lades en el sistema polític. Especialment en els punts de connexió entre el sistema polític i el sistema econòmic. I això dificulta, però fa encara més necessari, un lideratge creïble.

La coincidència de la crisi econòmica i la crisi de credibilitat i honorabilitat del sistema polític té unes conseqüències profundes en la percepció ciutadana, que es tradueix en un increment de la desconfiança i el desànim. Treballadors de més de 50 anys abocats a un atur permanent, joves sense expectatives..., milers d'històries personals de frustració buscant una sortida particular. Només unes minories organitzades, especialment participatives i conscients, per necessitat i per convicció, es manifesten públicament i reclamen un capgirament. Però el malestar és d'un abast molt superior. Ho impregna tot. Sota la sensació de perplexitat, de pessimisme, embolicada amb la barreja d'excitació i paràlisi que pot produir una actualitat informativa tan redundant, s'hi cova una tensió creixent, una irritació continguda.

Imaginem-nos què passaria si el grau de permeabilitat informativa de les actuacions judicials i policials sobre el sistema polític es traslladés a la cúpula del sistema econòmic. Que en comptes d'amnisties fiscals, tolerància i hermetisme, transcendissin les sospites d'evasió de capitals o de frau tributari, o s'establís l'obligació efectiva de justificar la procedència de tots els ingressos i guanys patrimonials. O si l'atenció dels mitjans catalans prioritzés l'anàlisi de la política econòmica de l'Estat envers Catalunya: impagament de partides compromeses, contramesures fiscals, repartiment discriminatori dels límits d'endeutament... Tot això, a banda del dèficit fiscal crònic. ¿No augmentaria la demanda de transparència, de canvi social i d'enfortiment del procés sobiranista?

En qualsevol cas, la situació de fons s'ha deteriorat. I ja no és segur que un pacte ampli -polític i social- per acordar els pressupostos sigui suficient per proporcionar estabilitat i un clima positiu. L'agenda inicial de la legislatura, pivotant al voltant de la contenció de la crisi i l'objectiu de la consulta, no aguantarà la pressió si no es complementa i s'accelera. Aquest Govern té molts adversaris, dins i fora de Catalunya. I per fer possible la consulta, caldrà haver actuat abans amb molta decisió i agilitat. Des del Govern i des de l'oposició disposada a comprometre's amb la regeneració democràtica i amb unes veritables polítiques socials de superació de la crisi. Junts.

La neteja del sistema polític, dels partits i de les institucions ha de ser urgent i fulminant. La llei electoral ha d'estar enllestida i aprovada sense dilacions, i sense espectacles de tacticisme aritmètic. Amb la intenció principal d'estimular la participació i millorar els mecanismes de representació. I el debat al voltant dels pressupostos ha de servir, també, per traslladar a la població tres blocs de dificultats: les derivades de les mancances i desequilibris del mateix sistema productiu català; les derivades del model de relacions econòmiques entre la Generalitat i l'Estat, i les referides a la manca de col·laboració en matèria tributària per impedir l'autosuficiència catalana en aquest aspecte (accés a les dades i el programari de la gestió tributària i de la seguretat social). Explicar bé és una manera de liderar.

Finalment, encara que l'aparatositat del casos de corrupció atorga el primer pla a les xacres del sistema polític, no podem perdre de vista el que la crisi ha revelat: més enllà de les formes polítiques, la llavor de la injustícia i la desigualtat és en el sistema econòmic i social. Això vol dir que, lligat al procés de regeneració democràtica i l'esforç de racionalització pressupostària, s'haurà d'intervenir per transformar el model econòmic i social vigent. La revolució democràtica encetada també ha de ser social. Des d'ara. Si aquesta és l'agenda real del 2013, serà més factible la consulta sobre la sobirania el 2014.

stats