Higienisme democràtic i nova majoria

Jutges, advocats, denúncies, imputacions, intervencions de documentació en dependències públiques, compareixences, evidència de males pràctiques, indicis de prevaricació, d’abús de poder, de malversació, de tractes de favor, de clientelisme... La judicialització de la política i la generalització de la sospita de corrupció han colonitzat la informació política. Sovint, més que sobre les idees, les propostes i les polítiques, es debat sobre l’honorabilitat, l’honestedat i la credibilitat de les persones que ostenten càrrecs públics. Els casos particulars, la seva naturalesa o la seva gravetat són molt variats; però com que els casos d’exemplaritat i rigor en l’exercici de les funcions assignades -que són amplíssima majoria- no susciten cap mena d’atenció, la sensació que es transmet deixa la reputació de la política institucional severament perjudicada.

És veritat que alguns episodis han involucrat, indiscriminadament, persones de trajectòria pulcra i inequívoca, com és el cas recent de les compensacions a alcaldes de la Federació de Municipis de Catalunya. És veritat que hi ha denúncies sense cap altre fonament que la rivalitat política exacerbada. És veritat que, sovint, hi ha precipitació informativa; que les acusacions tenen més ressò que els desmentiments; que la condemna de tertúlia sol basar-se més en rumors i insinuacions que en dades probatòries... Però és evident que tenim un problema greu de funcionament del sistema polític. A Catalunya també. A hores d’ara, pendents de la llei electoral, de la de consultes i de la convocatòria del 9-N, la confiança en el sistema polític formal és baixíssima. I ningú n’és tan responsable com el mateix sistema i els seus actors més destacats.

El sistema polític de la Transició està corcat. A Catalunya també. Hi ha massa casos oberts. Hi ha causes i raons que expliquen com s’ha arribat fins aquí, però no tenen cap valor atenuant. El sistema polític català està corcat i la seva reparació pels mètodes tradicionals no garanteix la solidesa que cal per encarar els reptes de la crisi, el canvi de model econòmic i social, o la regeneració democràtica. Justament ara, per intervenir amb fermesa i produir grans transformacions, cal disposar d’un sistema polític fort, d’una legitimitat renovada, amb un programa ambiciós, que compti amb un ampli suport social, capaç de bastir al seu voltant una densa xarxa ciutadana de participació democràtica. I aquesta mena de legitimitat i força són característiques dels processos fundacionals. Dels inicis de cicle. A Catalunya necessitem articular un sistema polític nou, de baix a dalt, d’una credibilitat absoluta, obert, que la majoria se’l pugui fer i sentir seu. La reparació del vell aparell exigeix canviar tantes peces i modificar tants components que la millor opció és fer-ne un de nou. Encetar un procés constituent amb l’impuls d’una gran majoritària democràtica. Aquest és, substancialment, el sentit del 9-N.

A Catalunya s’ha estat articulant una nova majoria social disposada a assumir la direcció en la construcció del país. No és una fatalitat ineludible que l’hegemonia i la direcció estiguin en mans d’una minoria. De fet ha estat la dimissió, la inacció i la manca de projecte de les minories dirigents tradicionals el que ha deixat el buit immens que, ara, sectors molt amplis de la societat catalana han decidit omplir pel seu compte. La nova majoria dirigent aplega, en el seu sentit més ampli, les classes treballadores: està constituïda per obrers qualificats i professionals liberals, per emprenedores i funcionàries, per autònoms i quadres empresarials o institucionals, jubilades i aturats, per artistes i empresaris... Han coincidit en el malestar i en les aspiracions bàsiques. I han gosat organitzar-se i activar-se, exigir més presència pública, denunciar la insostenible situació actual i proposar les línies mestres d’un projecte nou de país. En el seu propi activisme i en els nous moviments socials que estan inspirant s’hi manifesten sobretot tres línies de transformació estretament interrelacionades: el reconeixement de la plena sobirania; el canvi cap a un model econòmic i social que prioritzi els interessos col·lectius, la igualtat i la justícia, i la implantació d’uns nous mecanismes de participació política, procediments administratius, objectius i valors. Hi ha un clam estès a favor d’un gir de dignitat, d’una urgent operació d’higiene democràtica que permeti recuperar la confiança en una política i una administració pública impol·lutes; acabades d’estrenar. I la nova majoria social només dóna marge fins al novembre.