Aquest mal no vol soroll
Després dels dubtes lògics i necessaris que genera una patacada com la de l'Allianz Arena, un equip guanyador com el Barça ha de ser capaç de trobar arguments per creure ni que sigui tímidament en la possibilitat de remuntar l'eliminatòria. El plantejament escollit per encarar la tornada de les semifinals contra el Bayern és molt realista. Aquesta vegada no s'ha optat ni per l'èpica de front d'alliberament nacional ni pel discurs abrandat de militar amb ganes d'expandir-se ni pels missatges de pel·lícula de romans que apel·len a les emocions més bàsiques de l'aficionat ni pels pronòstics optimistes basat en gestes passades.
El vestidor ha transmès la serenitat lúcida de qui sap que ho té tot pràcticament perdut i tot i així no renuncia a aconseguir el que sembla impossible. Aquesta vegada l'opció de remuntada no passa perquè els jugadors surtin al camp com una colla de llops afamats. Sortir a jugar tan bé com puguin, a fer el primer gol i a partir d'aquí i en funció de com evolucionin el joc i el resultat ja ho veurem. D'entrada és imprescindible que hi hagi un punt de fe que el Barça pot aconseguir el que ningú ha aconseguit mai, remuntar un quatre a zero. I escoltant Gerard Piqué i Tito Vilanova sembla que hi creuen. Hi creuen però no perden de vista que el repte és colossal. Per això han decidit no fer gaire soroll. En alguns moments de les rodes de premsa d'ahir fins i tot em va semblar que hi havia la consigna de no excitar el personal, de procurar passar desapercebuts, de crear un clima més propi d'un partit important de Lliga que no pas de tornada de semis de la Lliga de Campions. Si només ens fixem en la manera de transmetre el missatge de Piqué i Vilanova ens adonarem que hi havia la voluntat de rebaixar la tensió de l'ambient.
Hi ha remuntades que exigeixen una alteració absoluta dels bioritmes habituals i n'hi ha d'altres que demanen reflexió, un punt de pausa i molt seny. En molts moments de la història del Barça ha estat necessari sacsejar amb violència l'arbre per aconseguir que tots els fruits caiguessin a terra i la collita fos bona. Ara toca anar a collir la fruita peça per peça i quan s'acabi el temps repassar què hi ha al cistell. Amb aquest realisme que no implica renunciar a res, el Barça busca fer el millor partit de la temporada conscient que serà només a través del joc que hi haurà opcions de remuntar. L'equip haurà d'atacar amb la fluïdesa i clarividència de tantes altres vegades i ho haurà de combinar amb una pressió defensiva que aquesta temporada no hem vist gaire sovint. Aquesta nit s'ha d'aspirar al partit perfecte i el camí que ha triat Tito per intentar aconseguir-lo és el de la discreció.
