14/04/2013

Ara resulta que el tapat és el Barça

2 min

M'apassionen els sortejos de la Lliga de Campions. Infantino (el senyor calb que dirigeix el sarau) gaudeix amb fruïció dels seus minuts de glòria mentre l'exjugador de torn, habitualment amb passat madridista, fa d'hostessa de l' Un, dos, tres amb aquell posat d'espantaocells que tenen la majoria d'esportistes quan estan dalt d'un escenari vestits de carrer.

M'agrada la contundència amb què molts construeixen teories de la conspiració de pa sucat amb oli amb boles calentes i fredes com a protagonistes i els interessos ocults dels cacics de la UEFA com a motor de la trama. Els minuts previs s'omplen de comentaris, vaticinis, promeses i apostes de tota mena. Es crea una tensió molt particular quan el remenador de boles comença a fer la seva feina. Però sobretot em meravella com influeixen en les anàlisis dels sortejos els últims partits que han jugat els equips que són als bombos. El cas del Barça és paradigmàtic. Després de repassar el Milan gràcies a un partit de tornada antològic, semblava que creuar-se amb el Barça era el camí més directe cap a l'abisme i, en canvi, va resultar que el PSG va estar a punt de guanyar al Camp Nou. Divendres tot s'havia transformat. Precisament per com va jugar el Barça contra l'equip parisenc, l'equip de Tito Vilanova s'havia convertit en la banda de la cabra i la trompeta i, per contrast, el seu rival, el Bayern, en una màquina gairebé perfecta de fer futbol. A Madrid, abans del desenllaç del sorteig, fins i tot va aflorar aquella fatxenderia de xotis tan característica i la idea força imperant era que jugar contra el Barça era la millor garantia per ser a la final.

Totes aquestes percepcions estan contaminades. Encara pesa massa la tornada dels quarts de final i la sensació que el Barça va passar a semis de miracle (Valdés i Messi haurien de ser beatificats). El Barça transmet cansament físic i psicològic, hi ha futbolistes cabdals que justegen i el patiment contra el PSG encara està passant factura a molts culers. Però compte perquè encara queda un munt de temps fins al dia de Sant Jordi i, per tant, els puntals del Barça tenen temps per recuperar el to adequat.

El Bayern faria bé de no confiar-se. El Barça mereix una mica més de consideració. Les semifinals no tenen dobles lectures, el rival no permet especular sobre quin és el camí per passar, el nivell d'exigència és evident per a tothom i l'oportunitat de continuar fent història pot servir per superar el desgast de tants partits de competició. A més, el Bayern té un estil de joc que no és especialment perjudicial per al Barça. Ara molts ho veuen negre perquè només tenen en compte què acaba de passar. ¿El Bayern, favorit indiscutible per passar a la final? D'acord. Ho compro. Ja m'està bé.

stats