En algun moment de la temporada tots els barcelonistes s'han preguntat com serà la vida sense Víctor Valdés defensant la porteria de l'equip. Des que Valdés va deixar ben clar que se n'anava el 30 de juny i que no hi havia marxa enrere, des que va expressar amb aquella contundència que gasta quan li convé que ja no volia continuar aguantant la pressió del Camp Nou i que era el moment de començar una nova etapa, els culers s'han passat hores i hores lamentant-se, buscant culpables d'un adéu prematur i dolorós, especulant sobre els possibles substituts, pronosticant calamitats de tota mena i sobretot intentant fer-se a la idea que a partir de la temporada vinent hi haurà un inquilí nou i desconegut a la porteria del Barça. Tothom pensant en la porteria del proper curs i, de cop i volta, per culpa d'un partit de costellada de la selecció espanyola (el calendari i l'avarícia dels dirigents que passegen els futbolistes amunt i avall sense mesura freguen el sadisme), el barcelonisme s'ha d'enfrontar a l'absència de Valdés abans del previst. Les properes sis setmanes seran com una mena d'assaig general. Durant els propers partits els culers podran comprovar què se sent quan el Barça està jugant un partit important de Lliga o de Champions i no té a la porteria Valdés. La temporada vinent Pinto no serà el titular i, per tant, la situació no serà ben bé la mateixa, però al cap i a la fi els assaigs serveixen sobretot per entrenar el personal i preparar-lo per a l'hora de la veritat.
Amb permís dels seguidors incondicionals d'Antoni Ramallets, Valdés és el millor porter que ha tingut mai el Barça, el que més ha contribuït a guanyar títols i el responsable de tallar una ratxa de fitxatges per reforçar la porteria que semblava dissenyada per l'esperit de Santiago Bernabéu.
L'assaig general que comença avui servirà, d'entrada, perquè tots plegats ens acostumem a les comparacions acarnissades. Pinto serà escrutat amb una profunditat d'aeroport estatudinenc i la sentència "aquest gol, a Valdés no li fan" serà el pa nostre de cada dia.
Per altra banda, la lesió de Valdés també pot ser útil perquè els més pessimistes s'adonin que el Barça continuarà guanyant partits sense ell, que l'equip no s'enfonsa i que aquesta dificultat també es pot superar. I finalment espero i desitjo que les sis setmanes de baixa de Valdés serveixin perquè la gent del Barça valori Pinto com es mereix. Independentment de les trenes, el rap i el seu comportament a vegades una mica frívol, Pinto ha complert sempre que l'equip l'ha necessitat. A partir d'aquesta tarda tindrà una altra oportunitat per demostrar que és porter del Barça perquè té nivell per ser-ho.
