Hi ha una eina per ajudar els joves del planter del Barça a arribar al primer equip que fins ara no ha funcionat mai del tot bé. Em refereixo a la cessió. El club ja ha demostrat en les últimes dècades que és capaç de formar futbolistes de primer nivell en qualsevol posició del camp, i ja sabem que el model es basa a donar oportunitats als més joves quan s'intueix que poden tenir prou qualitat per triomfar al Camp Nou. ¿Però què passa quan un jugador prometedor no té cabuda al primer equip perquè davant té futbolistes encara joves i millors que ell? Què s'ha de fer perquè la progressió del nano no s'estronqui?
N'hi ha que creuen que allargar l'estada al Barça B pot ser una bona opció, d'altres volen fitxa del primer equip tot i que només sigui per compartir els entrenaments amb els grans, i uns quants, a poc a poc, han entès que marxar cedits pot ser la millor opció. És comprensible que el Barça tingui tantes dificultats per convèncer els jugadors de marxar cedits. Ha funcionat molt poques vegades. La llista de jugadors que no han tornat mai més és molt llarga. En canvi, la dels que gràcies a la cessió s'han guanyat la confiança del Barça, han tornat i han jugat habitualment és curtíssima. De fet, Albert Ferrer és sempre l'exemple que es posa per defensar les cessions.
Fa uns anys Keita va explicar que quan va arribar al Barça es va adonar que l'equip jugava a futbol al revés que la resta i que va haver d'aprendre a jugar de nou. Aquest és el principal problema que es troben la majoria de cedits quan arriben a un altre equip: la manera de jugar no té res a veure i l'adaptació és difícil. Els centrals que han sortit del Barça pateixen molt per trobar el seu lloc al camp amb entrenadors de pilotada. I els migcampistes de toc ¿què fan quan veuen passar la pilota per sobre el seu cap cinquanta vegades en un partit? El Barça no para de treure jugadors de qualitat i això no té preu, però alhora genera un embut a les portes del vestidor del primer equip que té una solució complicada. Els números diuen que marxar del Barça cedit significa no tornar, però el club hi ha de continuar insistint i els futbolistes han d'entendre que se l'han de jugar.
Ara mateix hi ha dos casos que aviat podrien trencar amb aquesta dinàmica negativa: Rafinha és una peça clau del Celta de Luis Enrique i després de l'exhibició que va fer al Bernabéu sembla clar que està creixent i que té més a prop el retorn al Camp Nou; Deulofeu, per la seva banda, estava començant a convèncer Robert Martínez a l'Everton abans de la lesió. Si manté la progressió i té minuts també podria ser que la cessió hagués sigut profitosa. La llista Albert Ferrer necessita amb urgència noves incorporacions.
