Canvi de rasant perillós
En els últims dies ja m'he trobat amb diverses persones que m'han parlat de la possibilitat que la UEFA estigui conspirant perquè el Barça no guanyi la Lliga de Campions. Els més agosarats (o paranoics) afegeixen a la conspiració antibarcelonista una altra per aconseguir que el Reial Madrid aixequi la famosa desena Copa d'Europa. El discurs de Dani Alves ha calat de seguida i ara de cop i volta resulta que per guanyar la Champions també has de tenir un bon equip als despatxos on Michel Platini és l'amo i senyor.
Ara la moda és reclamar que Rosell tingui més influència a la UEFA per col·laborar amb els jugadors i els entrenadors a guanyar partits. ¿Com s'aconsegueix aquesta influència? ¿Amb suborns més o menys explícits? ¿Amb dinars de bona voluntat? ¿Regalant les orelles dels que manen? ¿Parlant bé el francès? ¿Demostrant que els interessos de la UEFA i els del teu club coincideixen? ¿Recordant al president que Qatar és un amic comú? ¿No havíem quedat que els partits i els campionats es guanyaven al terreny de joc? ¿No havíem convingut que les teories conspiratives les deixaven per a periodistes i entorns amb poca feina i un mal perdre? Quin interès pot tenir la UEFA a perjudicar el Barça?
No acabo d'entendre el canvi radical de discurs que ha fet el vestidor respecte a les decisions arbitrals. ¿De debò algú creu que el senyor Stark va xiular condicionat o bé per aquell famós discurs vomitiu de Mou de fa dos anys o bé per alguna ordre donada des de les altes instàncies del futbol europeu? La UEFA no és responsable que el Barça no pressioni regularment els rivals com va fer el dia del Milan al Camp Nou. La UEFA no té res a veure amb les errades defensives que costen gols ni amb el baix rendiment d'alguns futbolistes ni amb les lesions que han minat tant la defensa de l'equip.
Els jugadors i els tècnics farien bé de deixar-se de romanços i dedicar-se a millorar en tots els aspectes que puguin per evitar encaixar gols que després obliguen a fer un esforç extra per eliminar els rivals. Parlar de conspiracions, de maniobres de saló o queixar-se perquè t'han perjudicat un parell de vegades només pot servir per desviar l'atenció dels problemes reals que té l'equip, uns problemes que, afortunadament, es poden resoldre si el grup s'ho proposa. Els últims discursos sobre els arbitratges transmeten inseguretat. Ja sabem que els jugadors del Barça no són tontos, ja hem vist com van marcar els primers gols el Milan i el PSG, ja sabem que fa molta ràbia que l'àrbitre l'espifiï de manera flagrant. Potser del que es tractaria és de callar i jugar encara millor perquè les possibles errades arbitrals siguin simples anècdotes sense importància i no l'eix de les rodes de premsa d'un equip que fins fa quatre dies presumia de saber perdre i empatar.
