Dubtes diferents

Avui que el Rayo Vallecano es torna a creuar en el camí del Barça, segur que recordes el partit d’anada. El Barça va guanyar amb contundència els tres punts però, ai, es va deixar prendre la possessió de la pilota. Segur que tens molt present l’allau d’indignació que es va desencadenar quan es va confirmar que un equip humil de Madrid havia estat capaç de tenir més estona la pilota que el Barça. Gerardo Martino va rebre acusacions de tota mena, potser la més greu era que estava traint el famós model de joc del Barça amb premeditació. Van ser dies durs, amb debats apassionats i presumpcions d’innocència esberlades. Martino transmetia el seu desconcert absolut i allà va començar a aprendre què pot arribar a significar entrenar el Barça.

El Barça-Rayo d’avui arriba després que el Barça jugués a Anoeta un futbol absolutament fidel a la idea que ha fet del club un referent universal. El Barça va tenir molt la pilota, la va remenar amb criteri i velocitat, i va controlar l’eliminatòria en tot moment gràcies al domini absolut del tempo futbolístic. Ara ja no se senten els crits dels que veien en Martino el dimoni que ho pervertiria tot, ara ja no se senten acusacions inapel·lables sobre les veritables intencions del Tata, ara el debat és una mica més sa i ponderat. Les discussions ja no fan referència a conceptes essencials com l’ADN, el model, la idea, la filosofia o l’ànima, tot això ha passat a un segon pla perquè amb determinació i sovint a contracorrent Martino ha demostrat que no tenia cap intenció de carregar-se la tradició futbolística del Barça. Ara es parla de si l’equip juga millor o pitjor, de si té més o menys gol o de si li falta millorar algun aspecte tàctic per ser candidat a guanyar-ho tot. El Barça continua sense ser fiable i per això l’eliminatòria contra el City és tan difícil de visualitzar, però els punts de partida són clars. Aquesta nit el Barça tindrà més la pilota que el Rayo, el més normal és que guanyi el partit i, per tant, la ressaca de l’enfrontament no tindrà res a veure amb la de l’anada. La prova de foc, però, arribarà dimarts. És a partir dels vuitens de final de la Lliga de Campions quan l’estil del Barça ha de ser més innegociable que mai. Contra rivals d’una potència física descomunal, només amb la pilota com a aliada es podrà aspirar a la classificació. I el primer que ho sap i ho defensa és Gerardo Martino.