El Guardiola matalasser

El seu coneixement profund de la institució i de la gent que se l’estima el fa un entrenador únic. Té una personalitat molt marcada, se sent segur i defensa les seves idees sense complexos, de manera que quan s’equivoca ho fa sostenint els seus principis i no els dels altres. Sap molt bé quin tarannà té la seva gent i per això gairebé sempre troba el to adequat per comunicar els seus pensaments. Els seus discursos formen part de l’èxit del grup, són una de les claus per entendre la complicitat entre la banqueta i els futbolistes, entre el vestidor i la graderia, entre la gespa i els despatxos. La paraula justa en el moment que toca. El missatge correcte quan l’equip el necessita. Els jugadors se’l creuen i estan amb ell sense miraments. L’entrenador és el líder indiscutible del grup i la resta d’integrants de la plantilla el segueixen amb la fe dels incondicionals, i això es nota cada minut de cada partit. Diego Simeone és el més semblant a Guardiola que ha tingut l’Atlètic de Madrid en tota la seva història. Un entrenador diferent amb una capacitat única per aglutinar al seu voltant un col·lectiu, un esportista amb un caràcter guanyador tan abassegador que ha aconseguit convertir un club famós per les seves desgràcies en un referent de la competitivitat a tot Europa. Ja fa temps que Simeone ha deixat una empremta especial al Calderón. La gent se l’estima amb bogeria i ningú li nega el paper principal en la transformació de l’Atlètic de Madrid. Res del que està passant al Manzanares es pot explicar sense parlar de Simeone, un tècnic que fa tots els papers de l’auca, fins i tot el d’animador de la graderia quan creu que els jugadors necessiten una dosi d’energia extra que només pot injectar-los l’afició. Amb la seva manera bilardista d’entendre el futbol, Simeone és un entrenador especial, i el Barça aquesta nit haurà de tenir en compte aquest factor. El rival d’avui és una pinya sense fissures disposat a anar fins a la fi del món amb el seu tècnic. Simeone és un altre dels detalls que pot decantar l’eliminatòria si el Barça no hi posa els cinc sentits i una miqueta més. De tota manera, el Guardiola matalasser no té al seu equip ni un Leo Messi per desmuntar defenses granítiques i fer gols inversemblants, ni un Iniesta per crear espais on aparentment no n’hi havia, ni un Busquets per protegir tot el mig del camp, per posar només tres exemples. Simeone és molt més líder que Martino i avui el veurem fer d’home orquestra, però al camp el Barça continua tenint millors jugadors. Veurem què pesa més.