L'any I després de G.
La primera temporada després de l'era Guardiola ens ha deixat sensacions agredolces. Si ens fixem només en els resultats, la temporada ha estat molt bona: el Barça ha guanyat la Lliga i ha arribat a les semifinals de la Copa i de la Lliga de Campions. Després de perdre amb dignitat la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, l'equip va fer una primera volta de la Lliga per emmarcar. La millor de la història. Impecable. Tothom confiava en Tito Vilanova i el seu lideratge i semblava que el canvi d'entrenador s'havia resolt sense les dificultats previstes.
Però, malauradament, l'any I després de Guardiola també serà per sempre més el de la recaiguda de Tito Vilanova. La notícia que l'entrenador del Barça tornava a tenir càncer va deixar el barcelonisme en estat de xoc i la seva marxa a Nova York per tractar-se va deixar l'equip orfe de lideratge. La segona part del curs va estar farcida de resultats irregulars i de decepcions profundes. El títol de Lliga, meritori, valuosíssim, digne de ser celebrat sense complexos, està contaminat per un final de temporada inquietant. Els futbolistes, rebentats; l'entrenador, a la defensiva, i la gent del Barça un punt desorientada. A les semifinals de la Lliga de Campions, el Bayern de Munic va despullar la plantilla de Tito Vilanova. Totes les mancances de l'equip van quedar exposades amb crueltat.
El Barça és campió de Lliga però ha deixat de ser la referència del futbol mundial. La Lliga no pot amagar la necessitat de fer canvis. Canvis de jugadors, canvis en la dinàmica de treball, canvis en els entrenaments, canvis en la preparació dels partits, canvis en la gestió dels minuts, canvis en el grau de protagonisme de determinats futbolistes. Canvis per tornar a competir contra qualsevol equip del món, canvis per poder recuperar el domini imponent del passat més recent, canvis per aspirar una altra vegada a tot.
Tothom al seu lloc
L'any I després de Guardiola ha servit per posar tothom al seu lloc, per entendre que sense un lideratge ferm i constant els millors jugadors no poden formar el millor equip. Afortunadament, el club és a temps de rectificar. Amb la calma que dóna haver guanyat la Lliga, toca decidir amb determinació i valentia. L'any II després de Guardiola hauria de dur al Camp Nou més jugadors que marquin la diferència, propostes noves per recuperar la iniciativa i ganes renovades de menjar-se el món.
L'home ideal per fer evolucionar aquest equip és Tito Vilanova, que ja va demostrar en la primera part del curs que és capaç de comandar el grup amb mà ferma i sense casar-se amb ningú. Segur que ja ha detectat els problemes i segur que tindrà prou agressivitat per solucionar-los. No cal rebentar-ho tot, només cal fer cas dels senyals inequívocs de saturació que ha emès la plantilla, només cal evitar amb una bona sacsejada que l'equip es degradi com va passar amb Rijkaard. Amb un títol tan important i tan difícil de guanyar com la Lliga al sac, tot hauria de ser més fàcil.
