23/10/2012

Maneres de fer

2 min
Aficionats del Barça amb estelades el dia del partit contra el Reial Madrid al Camp Nou.

Des del punt de vista polític ja fa molt temps que tots plegats tenim clar que la Gran Bretanya no és Espanya i que la democràcia allà potser té set-cents mil defectes de tota mena però que està molt més consolidada que aquí. La reacció de David Cameron a la petició de referèndum sobre la independència d'Escòcia és una meravella si la comparem amb la quantitat de barbaritats que han dit molts representants del govern espanyol quan han sabut que una part significativa de la ciutadania catalana vol decidir com han de ser les relacions entre Catalunya i Espanya en el futur.

Escòcia (i sobretot la relació civilitzada que té amb el govern del Regne Unit) s'ha convertit en un referent per a molts catalans. Això farà que segurament durant tot el dia d'avui a Barcelona hi hagi escenes de germanor entre els seguidors del Barça i del Celtic de Glasgow. Políticament hi pot haver molts punts de trobada i una certa facilitat per entendre la posició de l'altre; ara, si parlem de futbol, el Celtic de Glasgow i el Barça no poden estar més lluny. Els escocesos juguen un futbol elemental, basat en el físic, l'agressivitat, la passió i la passada llarga. El mig del camp és una estació fantasma en què gairebé mai no s'atura ningú, la pilota va i ve de la defensa a l'atac i està més estona volant que arran de gespa. El talent tal com l'entenem aquí pràcticament no existeix. La capacitat de sacrifici i les ganes de deixar-se la pell al camp per qualsevol pilota són qualitats molt valorades pels aficionats del Celtic i, en general, els jugadors d'un perfil més aviat tècnic tenen dificultats per adaptar-se al joc absolutament vertical dels catòlics de Glasgow.

Aquesta nit veurem un enfrontament entre dos estils antagònics d'entendre el futbol: la paciència del Barça contra el vertigen del Celtic, les possessions eternes del Barça contra la pilotada llarga sense matisos del Celtic, la voluntat de fer córrer la pilota del Barça contra la força de voluntat per no parar de córrer darrere la pilota del Celtic, el seny contra la rauxa, l'elaboració contra el primitivisme. M'agradaria molt que a casa nostra es pogués votar en un referèndum d'autodeterminació com faran el 2014 a Escòcia i que les reaccions a la consulta fossin assenyades com han estat allà. Ara bé, espero que a ningú se li acudeixi mai convertir el futbol escocès en una referència de cap tipus. En política, comparats amb ells som a l'edat de pedra; en futbol, en canvi, són els escocesos els que encara viuen a les cavernes.

stats