Munic com un bon Punt de partida
La golejada que va rebre el Barça a Munic no té per què ser el punt final del cicle guanyador de l'equip. Primer, perquè la Lliga serà del Barça; segon, perquè, de moment, l'eliminatòria no s'ha acabat, i tercer, perquè una derrota, per molt dolorosa que sigui, no significa el final d'una etapa si els derrotats són capaços de reaccionar.
Munic seria l'epíleg del cicle gloriós del Barça si els tècnics i els responsables de la direcció esportiva busquessin excuses de mal pagador per explicar un resultat catastròfic o si miressin només fora del vestidor per trobar culpables a una clatellada tan contundent. La desfeta de l'Allianz Arena, ben digerida, pot ser la plataforma necessària per fer els canvis imprescindibles que permetin al Barça recuperar l'hegemonia. Iniesta ho va dir sense embuts: s'ha de millorar en tots els àmbits de responsabilitat del club si es vol aspirar a tornar a aixecar l'orelluda .
Parlar de final de cicle s'ha convertit des de fa uns anys en una gracieta que funciona en segons quins ambients, una gracieta que afecta els jugadors, que se senten ferits i injustament tractats. Iniesta i companyia haurien de saber que el periodisme seriós no parla de final de cicle, que es limita a buscar arguments sòlids que permetin explicar per què el Barça ha acabat sent un equip a la deriva en el moment clau de l'any. Què no s'ha fet bé aquesta temporada? ¿Es podrien haver repartit millor els minuts entre els futbolistes? ¿Hi ha hagut una escissió massa gran entre titulars i suplents? Quina responsabilitat té el cos tècnic en l'estat de forma en què han arribat alguns puntals de la plantilla al final de la temporada? Per què va semblar que el Bayern havia preparat millor el partit del dia de Sant Jordi? Per què hi ha jugadors que han comptat tan poc per a l'entrenador? ¿És un problema de nivell, és una manera de gestionar la plantilla i ja està o ha faltat valentia per fer seure alguna vaca sagrada amb tendència a fer morros quan li toca banqueta?
No crec que sigui injust intentar trobar les causes d'una desfeta d'aquesta magnitud. Més enllà del resultat, la imatge i el joc del Barça van ser lamentables, i perquè la tova rebuda a Munic sigui un punt de partida l'autocrítica serà essencial. El que més m'inquieta del partit contra el Bayern és que el Barça no va competir. Que un dels millors equips del món guanyi el Barça és normal, forma part del joc, però que ho faci sense que el Barça oposi resistència no és acceptable.
El Barça té un projecte sòlid i un munt de futbolistes joves i de primer nivell, però amb això no n'hi ha prou. El partit de Munic ha estat la confirmació que perquè el Barça continuï sent una referència futbolística s'haurà de sacsejar la plantilla. S'hauran de fitxar jugadors de molt nivell que competeixin per un lloc a l'equip titular amb qui faci falta, i s'hauran de donar unes quantes baixes per molta llàstima que faci. Si es prenen decisions contundents amb valentia, el cicle continuarà ben viu i el 4 a 0 de Munic serà simplement la bufetada descomunal que va fer reaccionar el millor Barça de la història.
