Sens dubte
Enmig d'un ambient de pau institucional (si en fa de dies que no hi ha saraus als despatxos, quin gust), de satisfacció per l'excel·lència esportiva de la plantilla i d'optimisme per l'evolució de Tito Vilanova, Víctor Valdés ha decidit posar aigua al vi i fer declaracions una mica agres. Diu el millor porter de la història del Barça (i que em perdonin tots els que continuen defensant amb passió que com Ramallets no n'hi ha hagut cap) que sempre s'ha dubtat d'ell, que res el sorprèn de l'entorn del Barça i que no descarta marxar a jugar a un altre club per conèixer maneres de fer diferents. Amb aquell to tan característic que té quan està enfadat amb el món sencer (esquerp, altiu, desafiant, directe), Víctor Valdés va sonar desafinat per contrast amb l'harmonia que des de fa setmanes impera a Can Barça. I a més no té raó. No hi ha gaires barcelonistes que dubtin de Víctor Valdés, no crec que trobéssim gaires aficionats que no el considerin el titular indiscutible del millor Barça que hem vist mai, pràcticament tothom valora tot el que ha fet per l'equip, els punts que ha guanyat i l'estabilitat que ha donat en una de les posicions més compromeses de la plantilla.
Sempre n'hi haurà quatre que l'esbocinaran però no em semblen representatius del pensament dominant en l'entorn. Evidentment que quan es menja un gol en parlem, per descomptat que si comet alguna errada greu la comentarem i alguns s'hi recrearan, però més enllà de la crítica puntual no hi havia tan pocs dubtes sobre la vàlua d'un porter des de l'era Zubizarreta. És cert que des de fa temps hi ha un debat en l'entorn sobre si és bo que el segon porter de l'equip sigui un suplent indiscutible com Pinto o si seria millor que hi hagués més competició per la titularitat també en aquesta posició, però això no té res a veure amb el nivell de confiança que genera Valdés.
Pel que fa a la possibilitat que no acabi la seva carrera al Barça hi ha dues opcions: que l'afirmació de Valdés tingui a veure amb la proximitat d'una negociació per renovar o que senzillament sigui l'expressió sincera del desig de construir un nou projecte vital i professional lluny de Barcelona. En aquest cas seria d'agrair l'honestedat del porter del Barça. Si vol conèixer un altre futbol, una altra cultura, té tot el dret a fer-ho, i que ho digui sense embuts té valor i s'ha de lloar. Com han dit sempre els gestors del Barça, qui vulgui marxar del club té les portes obertes. Ara, Valdés hauria de saber que si se'n va hi haurà una immensa majoria que l'enyoraran molt i que li posaran les coses molt difícils al seu substitut, sobretot perquè, d'entrada, dubtaran del seu nivell.
