Què és jugar bé a futbol? Quin tipus de joc és bonic i quin no ho és? ¿Hi ha objectivament un futbol més divertit que un altre? ¿Tothom gaudeix amb el mateix tipus de joc? Gerardo Martino continua mantenint un pols amb alguns periodistes cada vegada que ha de parlar sobre les maneres del Barça. L'entrenador no només no s'arronsa sinó que posa sobre la taula reflexions interessants que val la pena tenir en compte. Després del quatre a zero contra el Granada, Martino va deixar clar que els seus gustos futbolístics eren més amplis i flexibles que no pas els de la majoria de periodistes de l'entorn.
Martino reivindica amb vehemència que hi ha diverses maneres de fer un futbol bonic i que hi ha camins de tota mena per divertir la gent que veu els partits de l'equip. El seu compromís amb l'estètica és inqüestionable, defensa, però la seva mirada troba bellesa en més llocs que la mirada de l'entorn. Jo fa uns quants partits que no em diverteixo gaire, que no sóc capaç de degustar amb plaer uns quants minuts del que considero que és un bon joc, i per tant entenc els que, més enllà dels resultats, es queixen. Ara, les paraules del Tata Martino m'han fet pensar. Per què hauríem de negar la possibilitat que hi hagi aficionats que s'ho passessin bé el dia del Granada? Per què els que diuen que si el Barça guanya es diverteixen i no necessiten res més haurien de tenir menys raó, diguem-ho així, que els que valorem algun aspecte més que el marcador? Per què un espectador que valora un bon sistema defensiu, una bona pressió, una entrega física sense límits o uns contraatacs duts amb rapidesa i intel·ligència hauria de ser menyspreat? Per què un judici estètic diferent del nostre acostuma a desencadenar atacs furibunds basats en una mena de sentiment de superioritat intel·lectual?
No m'agraden els que critiquen algú amb crueltat pel sol fet que li agradi una comèdia romàntica que acaba bé o una cantant que està de moda i és massa popular o un determinat escriptor o un vi concret o fins i tot un tipus de lletra del Word. Potser caldria aplicar un criteri semblant al futbol. Hi ha camps on es valoren les topades o els córners o les passades llargues o la capacitat de no encaixar gols o l'esperit de lluita o la bona voluntat. Per què no tenen a dret a considerar bonics aquests aspectes del joc? Per què no es poden divertir amb la capacitat de destrucció del seu equip, per exemple? El Tata i molts culers es diverteixen amb el futbol que està fent el Barça, consideren que en molts moments és bonic i agradable de veure. No comparteixo ni el seu criteri estètic ni la seva manera de distreure's, però per no caure en l'elitisme pretensiós que em treu de polleguera en altres àmbits hauré d'acceptar que sí, que malgrat que em costi d'entendre és possible que aquest Barça diverteixi i satisfaci molta gent.
