30/01/2013

Les bufandes de la Quima

2 min
Les bufandes  De la Quima

La Quima farà noranta anys el mes que ve. El que més crida l'atenció la primera vegada que la veus són els seus ulls: inquiets, profunds, petits, brillants i protegits per unes ulleres roses de pasta d'una modernitat impactant. Sempre que surt a passejar pel barri on ha viscut bona part de la seva vida, Sarrià, ho fa acompanyada d'un bastó a la mà dreta, una bossa amb els estris per fer ganxet a l'esquerra i un mòbil tronat a la butxaca de l'abric. Passeja amb una agilitat envejable per a la seva edat i com que és una dona molt coneguda a la zona s'ha d'aturar cada dos per tres a saludar i fer-la petar amb altres passejants.

La Quima xerra pels descosits. Li encanta explicar històries de quan era jove, de quan el seu marit encara era viu (va morir per culpa d'un error mèdic que ja ha perdonat) o dels anys de la guerra a Sant Pol de Mar, però també comparteix amb qui la vulgui escoltar l'última anècdota que ha viscut, l'última conversa que li ha agradat, l'últim àpat de què ha gaudit. La Quima és culer fins al moll de l'os i una de les seves aficions preferides és fer bufandes blaves i granes (i no amb aquests vermells d'avui dia, que no tenen res a veure amb el color original) i regalar-les a la gent que estima.

L'últim que ha rebut una d'aquestes bufandes precioses ha estat el noi del supermercat, que sempre que l'hi demana puja els cinquanta-quatre esglaons que hi ha des del replà fins a la porta de casa seva per dur-li el menjar. És bolivià i ha marxat uns mesos al seu país a veure la seva mare després d'un fotimer d'anys separats. Evidentment s'ha endut la bufanda. Malgrat el seu barcelonisme de pedra picada, la Quima no es mira els partits del Barça per la tele ni els escolta per la ràdio. Pateix massa, i no es bo per a la seva salut. "Si veig un partit del Barça em tremola fins i tot el melic", diu mentre se li escapa un somriure entremaliat per sota el nas.

Imagineu-vos els dies que el Barça juga contra el Madrid, seria massa per al seu cor. Això sí, quan calcula que el partit ja s'ha acabat es connecta per saber el resultat, i si el Barça ha guanyat mira i gaudeix del joc amb la pau que dóna saber que tot acabarà bé. Sense nervis es pot recrear en els regats inversemblants d'Iniesta, en els gols meravellosos de Messi o en les passades mil·limètriques de Xavi.

Un dia com avui la Quima esperarà amb delit que el Madrid-Barça s'acabi, i creuarà els dits perquè els jugadors del Barça l'obliguin a veure el partit en diferit, mentre amb les mans fermes teixeix la penúltima bufanda.

stats