La contradicció

Després del daltabaix de Valladolid, el barcelonisme ha entrat a la consulta del psicòleg per intentar saber què redimonis li passa a l’equip. Deu haver estat la pregunta més escoltada aquests dies al nostre país: saps què li passa al Barça? Des de dissabte he sentit arguments de tota mena: manca de lideratge al camp, al vestidor i a la llotja, falta de ganes de treballar, desorientació tàctica, incapacitat d’evolucionar i de sorprendre els rivals, mals entrenaments, molts jugadors reservant-se per al Mundial, massa futbolistes pendents de l’Instagram, falta de mà dura, poques ganes... i així desenes i desenes de possibles causes del deteriorament indiscutible del rendiment de l’equip. Un equip que em genera una enorme contradicció interna. D’una banda, són tan bons i si volen poden jugar tan bé a futbol que no puc deixar de pensar que tot i que és inèdit en la història del Barça, l’equip serà capaç de connectar-se en els partits clau de la Champions i que, amb un sorteig mínimament benèvol, vés a saber. Per entendre’ns, seria una esperança basada en l’estil del Reial Madrid de la setena Copa d’Europa: poca regularitat, però campions d’Europa.

El Barça mai ha estat capaç de guanyar títols valuosos jugant malament o sent poc fiable. Totes les Lligues de Campions han anat acompanyades de la Lliga, però alguna vegada pot passar que, sense fer un joc per tirar coets, l’equip guanyi un títol dels importants, no creieu? El talent hi és. La contradicció apareix quan el mateix equip que per la qualitat que té i per l’esperit competitiu que sempre havien demostrat la majoria de jugadors encara suscita alguna esperança (minsa, això sí), també genera dubtes raonables de cara al partit d’aquesta nit. La hipòtesi que el Barça quedi eliminat avui mateix de la Champions no em sembla cap poca-soltada. Això és el que provoca el recorregut de l’equip: desconcert, falta de confiança, sensacions molt diferents d’un partit a un altre.

El rendiment del Barça aquesta nit contra el City és imprevisible: ¿la versió bona o molt bona de la majoria de partits de nivell o el Barça displicent de tantes altres ocasions? ¿L’equip concentrat i compacte o el que pastura sense rumb? Ningú no ho sap. Acabi com acabi la temporada, de la manera clàssica quan el Barça no juga bé (és a dir, malament) o d’una manera excepcional en la trajectòria del club (és a dir, guanyant la Lliga de Campions), ja queda poca gent que dubti sobre la necessitat de fer un canvi estructural a l’actual plantilla. Amb títols o sense, s’haurà de fer foc nou.