02/09/2012

Un dels nostres

2 min
Andrés Iniesta va ser premiat com a millor jugador d'Europa.

Les trinxeres s'han consolidat del tot en el món de l'esport i cada vegada és més difícil sortir-ne. En el cas del futbol aquesta tendència encara és més evident: cada vegada és més complicat trobar gent que analitzi la decisió d'un àrbitre, la justícia de la sanció d'un comitè, l'encert de donar un premi individual a un futbolista o a un altre i fins i tot l'actuació durant el joc d'un professional de l'esport sense caure en el sectarisme. Hi he pensat arran de les declaracions d'Aitor Karanka dient que hauria donat el premi de millor jugador d'Europa a Cristiano Ronaldo perquè és el del seu equip. Estaria bé que el criteri fos un altre. Des del punt de vista pedagògic seria fantàstic que es pogués defensar o atacar que Iniesta rebés el premi per raons més sòlides que els colors que defensa. Els culers, perquè és culer; els espanyols que no són del Madrid, perquè és espanyol; els espanyols que són del Madrid, perquè és jugador de la selecció espanyola (i fan veure que no juga al Barça), i així anar fent. Cristiano Ronaldo podria haver guanyat el premi perquè és un jugador descomunal, que va fer una temporada espectacular amb el Madrid (per cert, algú que se l'estimi li hauria d'explicar que el comportament de l'altre dia a la gala de la UEFA no li fa cap bé), però Iniesta va jugar bé amb el Barça i va ser el millor amb diferència de la selecció espanyola a l'Eurocopa. I per això va guanyar. No hauríem d'estar tot el dia valorant el que passa al futbol en funció dels colors. El gol de Pedro a l'anada de la Supercopa era fora de joc siguis de l'equip que siguis, Cristiano Ronaldo és un futbolista prodigiós t'agradi més o menys el Madrid i l'estil de diva que gasta el jugador, la sanció de dos partits a Tito Vilanova per desconsideració és legal si mirem el reglament però absolutament injusta si la comparem al càstig que va rebre un col·lega seu per ficar-li el dit a l'ull a un tècnic ajudant, Xavi pot jugar un partit meravellós amb la selecció espanyola i dir-ho no hauria de convertir ningú en un traïdor a la pàtria. En aquest sentit a un amic meu se li va acudir lloar el partit que estava fent labomba Navarro amb Espanya contra els Estats Units als jocs de Londres: immediatament quatre savis el van titllar de botifler. Patètic. És urgent que els professionals de l'esport i els periodistes que els seguim fem un esforç per analitzar el que passa als terrenys de joc des de fora de la trinxera, ja sigui ideològica, nacional o esportiva.

stats