16/06/2012

Un joc de nens

2 min
Vilanova va acabar dominant l'escenari de la sala París.

Tito Vilanova arriba a la sala París amb els ulls somrients però amb la mirada seriosa. S'asseu a la dreta del president i beu aigua un parell de vegades. Set de nervis. Escolta amb actitud impertorbable les paraules de Sandro Rosell, que ens confirma que el Tito està com un roure, i d'Andoni Zubizarreta, que destaca sobretot el valor d'atrevir-se a acceptar ara el càrrec d'entrenador del Barça, i quan agafa la paraula llegeix amb inseguretat un text breu, de menys d'un minut, que fa servir per agrair al seu germà Guardiola tot el que ha fet per ell.

Se'l nota encara una mica incòmode entre tantes mirades escrutadores, però quan s'obre el torn de preguntes apareix un Tito Vilanova sòlid, coherent i amb les idees clares. Aixeca la mirada, abandona el paper escrit i contesta amb contundència tots els dubtes dels periodistes. Rosell i Zubizarreta l'escolten amb la serenitat de qui sap que el micròfon està en bones mans.

Tito Vilanova no utilitza ni una paraula de més per explicar-se, retalla les frases tant com pot, serà molt difícil que s'equivoqui per culpa d'un excés de retòrica. Vilanova sap què vol dir i ho diu sense circumloquis. És conscient que perdrà totes les comparacions amb Guardiola i que només els resultats li permetran treballar amb tranquil·litat, deixa clar que se sent molt partícip dels èxits del millor Barça de la història i que no pensa canviar res pel simple fet de diferenciar-se del seu amic. La majoria de decisions que va prendre l'anterior entrenador eren compartides i, per tant, el més normal és que al vestidor hi hagi continuïtat.

Control de l'escenari

A mesura que passen els minuts la figura del Tito creix i creix i creix, domina la situació, controla l'escenari fins a l'extrem que fa l'ullet a un periodista quan li pregunta pels saraus amb Mourinho ("Sóc una persona molt tranquil·la", diu) i fa broma quan li demanen que expliqui quina relació té amb el president del Barça (bona, esclar). No defuig cap tema. Parla amb naturalitat fins i tot de la sotragada que va viure fa uns mesos. El càncer plana sobre la roda de premsa. Apareix regularment en les preguntes i en les respostes. Vilanova explica que li fa la sensació que, al costat de la lluita contra la malaltia i les conseqüències que té en l'estat d'ànim de qui la pateix, entrenar el Barça serà un joc de nens. Tito Vilanova transmet normalitat i sentit comú, dues virtuts especialment importants per assumir la màxima responsabilitat del joc de nens més seguit del món.

stats