El joc i el resultat

M'agrada força el to autocrític que he detectat entre els barcelonistes després del partit que va fer el Barça contra l'Osasuna. Malgrat la remuntada i la victòria final i malgrat que el Madrid ja és a cinc punts a la Lliga, molts culers no estan contents amb el que van veure a Pamplona.

M'agrada perquè significa que molts ja no combreguen amb la filosofia resultadista. El Barça va guanyar, però, sobretot a la segona part, no va jugar gens bé. Poca continuïtat, poc control i poques oportunitats de gol. Que quedi clar, però, que si la primera part hagués acabat 1 a 3 o 1 a 4 no hauria estat cap sorpresa.

Ara bé, un cop dit això m'agradaria que en el futur, quan passi a l'inrevés, és a dir, quan l'equip jugui molt bé però empati o perdi per la raó que sigui, també es faci una crítica que no només es basi en el resultat. Si comprem la tesi que al Barça se l'ha de valorar evidentment pel marcador però també pel joc, defensem-la també quan el resultat no ens agradi gens ni mica. Ho dic perquè si no caurem en la injustícia de collar l'equip quan guanya però no juga bé i de continuar collant-lo quan juga bé però no guanya.

El que va passar diumenge és excepcional: a la primera part el Barça va ser molt millor i va marxar al vestidor perdent i en canvi a la segona va baixar molt el rendiment i va acabar remuntant. El Barça sap molt bé que, a diferència de molts altres, el més habitual és que l'equip guanyi només si juga bé a futbol. Aquesta nit contra el Madrid l'equip haurà de recuperar el nivell de l'anada si vol aixecar la Supercopa als morros de Florentino Pérez. Després de la patacada contra el Getafe, el títol menys important de la temporada per a Mourinho (i per a la majoria) potser ha agafat una altra dimensió. ¿A cinc punts del Barça a la Lliga després de només dues jornades i Messi i companyia passejant-se per la gespa del Bernabéu amb un títol a les mans? El panorama no és gaire tranquil·litzador per al madridisme i per això si el Barça és capaç de fer el seu joc com fa sis dies al Camp Nou pot fer molt mal.

Si el Barça mana m'espero un Madrid encabritat, tens, busca-raons i violent, un equip perillós però imprecís i precipitat. De cop i volta la primera petita urgència de la temporada la té el Madrid. Aquesta vegada no hi ha lavabos per evitar que el capità del Barça aixequi una copa al santuari del madridisme. El Barça ho ha de saber aprofitar. Sobretot jugant bé a futbol.