Alexis Sánchez és un dels últims jugadors que ha tingut la desgràcia de formar part de la llarga llista de futbolistes que han estat esbocinats sense misericòrdia a la plaça pública de l'entorn del Barça. De fet, ja fa un temps que va entrar amb força en el selecte grup dels atonyinats pel barcelonisme i de moment no ha aconseguit sortir-ne.
Actualment defensar que Alexis Sánchez és un futbolista interessant per a l'equip pot ser fins i tot desagradable. Ho dic per experiència. Considerar Alexis un jugador que dóna profunditat i amplitud a l'equip, que treballa com el primer i que cada vegada encara amb més confiança els contraris et converteix en un ignorant profund. No cometré l'error de situar-me en l'altre extrem del debat per enumerar només les virtuts del davanter xilè, no seria raonable negar que li ha costat molt adaptar-se al joc del Barça, que va passar uns mesos negat per culpa d'una mena de complex d'inferioritat respecte a Messi i que no ha fet el nombre de gols que hauria d'haver fet, però negar-li el pa i la sal em sembla injust. Estic d'acord amb Gerardo Martino: en general no es valoren de la mateixa manera els encerts i les errades d'aquest jugador. Quan té un dia dolent, tot són comentaris despectius i peticions de traspàs immediat. En canvi, quan ha contribuït decisivament a guanyar un partit o simplement ha fet la feina que havia de fer, costa Déu i ajuda trobar comentaris que el valorin en la justa mesura. Pel seu joc a vegades amb un punt d'atabalament, pel seu estil a vegades una mica maldestre, per la seva tendència a relliscar o a embolicar-se amb la pilota en el pitjor moment i perquè Pedro té molt més crèdit, Alexis s'ha guanyat l'estigma de toia. I a més ha costat 26 milions d'euros (més 11 en variables), és a dir, que a sobre de toia, car, recorden els seus detractors.
Algunes vegades també he coincidit amb alguns culers que simplement reconeixen que s'han quedat sense arguments sòlids per continuar defensant Alexis. T'asseguren que era un futbolista que els agradava molt però que a poc a poc han anat abandonant la seva posició i han entès que esperar una millora del seu rendiment era perdre el temps.
Malgrat que cada dia sigui una posició més minoritària, malgrat que cada vegada és més difícil parlar-ne en termes elogiosos sense ser desqualificat, continuo pensant que Alexis és un jugador vàlid per al Barça. Ha aportat força però estic convençut que aportarà molt més en el futur, perquè crec que les limitacions que ha demostrat no són fruit ni de la manca d'actitud (fins i tot els més crítics reconeixen que s'hi esforça) ni de l'absència de talent (en té per donar i per vendre) sinó de falta de confiança. I amb Martino l'està recuperant.
