BarcelonaNo sabrem mai del cert si és cruyffista o nuñista, laportista o rosellista, guardiolista o vilanovista, o una mica de tots o de cap; desconeixem absolutament si està d'acord amb Piqué, que diu que es va sentir esclau d'una manera de jugar, o si considera que l'expressió va ser exagerada o si creu que se n'ha fet un gra massa i que el central del Barça només volia defensar la necessitat d'evolucionar que està transmetent el Tata Martino; fins i tot algú podria tenir dubtes sobre si estaria disposada a renunciar a la idea fundacional del millor Barça de la història; ens serà difícil descobrir si va estar d'acord o no amb la posició institucional del Barça durant la Diada (tèbia?, prudent?, respectuosa?, covarda?); ens costarà concloure si està satisfeta amb la feina de Zubizarreta (ase dels cops preferit de l'opinió publicada durant els últims mesos) com ja va passar amb Txiki i amb tants d'altres; ens genera dubtes la seva posició en el psicodrama novaiorquès protagonitzat pel Pep, el Tito i les seves famílies; tampoc no sabem com ha reaccionat a la descripció descarnada que va fer del barcelonisme Mascherano. La llista podria ser molt llarga i feixuga perquè en el fons és una gran desconeguda. Sovint ens hi creuem al carrer, al metro, al mercat, a l'estadi o a la cua del forn de pa però no en sabem pràcticament res. Moltes altres vegades en formem part. Sabem que existeix, que sempre ha existit i que rarament deixa d'existir. Se'ns fa difícil descriure-la sense caure en la generalització injusta, definir-la amb la precisió necessària, entendre-la amb la profunditat que es mereix. Què es podria fer per saber de quin peu calça si fos necessari? ¿Si algun dia en lloc de tenir aquests dubtes menors s'hagués de resoldre un tema cabdal per al club? Com ho podria fer el Barça per contestar una pregunta fonamental com per exemple si els amos han de continuar sent els socis o si el Barça s'ha de convertir en una societat anònima? La primera opció podria ser decidir unilateralment la resposta, donar per fet que sabem què pensa i què vol i tirar pel dret. Però se m'acut una altra idea. Aviso, és revolucionària: els governants de la institució podrien fer una pregunta clara, directa i inequívoca i que ella la respongués posant un munt de paperets amb les respostes dins una urna, és a dir, votant. Parlo, esclar, de la majoria silenciosa.
