01/11/2011

Una rutina fenomenal

2 min
Pep Guardiola, l'entrenador del Barça, durant l'entrenament a l'Eden Stadium de Praga.

Potser un dels èxits més abassegadors de la gestió de Josep Guardiola com a entrenador del Barça ha estat aconseguir que els nanos del planter debutin amb el primer equip amb una naturalitat absoluta.

La pedagogia que ha fet el cos tècnic per inculcar als socis i seguidors del Barça la importància de creure en els jugadors fets a casa ha funcionat força bé i ara mateix em fa la sensació que la majoria dels culers accepten sense fer gaires escarafalls que, de cop i volta, aparegui en l'onze titular un noi que fins fa quatre dies ningú no preveia que tingués opcions de fer-ho.

Encara recordo el dia que Sergio Busquets i Pedro Rodríguez van debutar com a titulars contra el Racing de Santander al Camp Nou. Molta gent no entenia absolutament res i alguns estaven convençuts que Guardiola s'havia begut l'enteniment. Més encara quan el Barça va acabar empatant aquell partit. La confiança que Guardiola va tenir en aquells dos joves del planter després ha tingut conseqüències meravelloses que tots coneixem. Una que potser no és tan evident però que per a mi és fonamental ha estat familiaritzar l'entorn amb aquest tipus de moviments. L'èxit de Pedro i Busquets al primer equip ha facilitat el camí de molts altres joves jugadors que ara ja no han d'aguantar que, a priori, la graderia els rebi amb escepticisme.

Actualment es concedeix als nanos el benefici del dubte, la majoria s'espera a veure com juguen i després hi diu la seva. Isaac Cuenca va ser una sorpresa com una casa de pagès en l'onze inicial a Granada i no va passar res malgrat que l'equip no va fer un bon partit; dissabte, contra el Mallorca, va tornar a ser titular i va fer un partit excel·lent. Molt bé, ja està, tothom ha entès que Guardiola té una altra peça que pot fer servir per millorar el rendiment de la plantilla.

A la segona part del mateix partit, debut de Gerard Deulofeu, el primer jugador nascut després de la final de Wembley de l'any 92 que juga un partit oficial amb el Barça. Un juvenil al costat de Messi. Cap problema. Uns quants comentaris, el desig que tot li surti bé i a esperar la propera oportunitat.

Més enllà dels valors, de la bellesa del joc, de les victòries i dels títols, Guardiola sempre serà el màxim responsable d'haver aconseguit que no hi hagi marxa enrere: el debut d'un noi del planter amb el primer equip es percep com la conseqüència natural d'un procés llarg i difícil que forma part de l'essència de la institució.

stats