FOT-LI POU
Misc 18/08/2013

El senyor Gerardo Martino

i
Joan Maria Pou
2 min

Quan el Barça fitxa un entrenador nou una part de l'entorn se'l mira de reüll i desconfia de les seves capacitats per gestionar un dels vestidors més complicats del món. Guardiola i Tito Vilanova van haver de passar per aquesta part del procés de benvinguda i abans Rijkaard o fins i tot Cruyff van ser sotmesos a un bombardeig de dubtes no sempre raonables. Si ets un entrenador argentí desconegut per a la majoria dels aficionats, si no has entrenat mai un equip europeu, si a més has arribat al càrrec per culpa de la malaltia greu d'un company de professió i a sobre et diuen Tata el més normal és que la tendència a l'escepticisme d'uns quants milers de culers s'aguditzi.

El fitxatge del senyor Gerardo Martino no l'hauria fet la famosa portera de Josep Lluís Nuñez. És una contractació agosarada i sorprenent i per això molts aficionats continuen arrufant el nas quan parlen del nou entrenador. Però si en lloc d'alimentar prejudicis ens fixem en què ha passat durant la pretemporada (una de les més accidentades dels últims anys) ens adonarem que les primeres setmanes de Gerardo Martino com a tècnic del Barça són esperançadores. No es tracta ara de pronosticar victòries glorioses ni gestes homèriques, no es tracta de convertir-lo de cop i volta en una mena de recuperador màgic de les essències del millor Barça de la història, però sí que podem afirmar amb rotunditat que Martino ha encaixat amb el vestidor i que ha aconseguit en poc temps que els futbolistes se'l creguin, i aquest és el primer pas per assolir els objectius d'un equip guanyador. Predir com seran les relacions futbolístiques entre Messi i Neymar o com jugarà Alexis o si després de Reis tornarem a fer debats encesos sobre la manca d'un central de primer nivell és impossible, en canvi, constatar que Martino ha aconseguit que, després de dies convulsos per culpa de declaracions desagradables i de l'aparició una altra vegada del puto càncer, la normalitat hagi tornat a la institució és un acte de justícia. A partir d'avui el veurem gestionant els egos gegantins que hi ha a la plantilla (les cares de pa de ral de les vaques sagrades quan no juguin o l'ansietat dels joves que es volen menjar el món), a partir d'avui començarem a esbrinar quina lectura fa dels partits i com els canvia si cal, a partir d'avui sabrem si és un entrenador just, a partir d'avui el veurem convivint amb un estadi que l'observarà amb els ulls malfiats del patró que es mira el nou encarregat de la fàbrica. Esperem que tant des dels despatxos com des de l'entorn el deixin treballar amb llibertat i que triomfi o s'estavelli defensant el seu criteri. Avui comença una nova etapa de la història esportiva del Barça i ho fa amb un líder treballador i serè que transmet honestedat, coneixements i claredat d'idees però que s'enfronta al repte professional més difícil de la seva vida.

stats