16/02/2013

El veritable oasi, de moment

2 min
El veritable oasi, de moment

El Pau no suportaria que ara també li empudeguessin el seu Barça. Cadascun dels seus dies està farcit de les petites misèries que tothom arrossega, de les desgràcies inevitables, de les contradiccions quotidianes, dels maldecaps rutinaris. Com que és un home a qui li agrada està informat, a tots els petits problemes de la vida diària s'hi han d'afegir les notícies apocalíptiques que minut a minut disparen tots els mitjans de comunicació i que li minen l'estat d'ànim: corrupció, atur, recessió, guerra, xantatges, declaracions patètiques de polítics patètics, connexions mafioses, espionatge de pa sucat amb oli, promeses inversemblants, suïcidis intolerables i molta hipocresia.

El seu entorn més immediat és l'únic que el salva de la sensació que tot està podrit. Algunes lectures, unes quantes pel·lícules i sèries i quatre cançons també li permeten tirar endavant sense caure en la desesperació. L'esport sempre ha estat un altre bon refugi per al Pau. Ara mateix, però, també fa basarda repassar l'actualitat esportiva: el dopatge ha podrit un dels seus esports preferits, el ciclisme, que el va acompanyar durant tants anys des de l'adolescència; les xarxes d'apostes il·legals han contaminat moltes lligues de futbol i un exemple de lluita per superar les adversitats com Oscar Pistorius està acusat d'assassinar amb premeditació la seva xicota.

Enmig d'aquest panorama angoixant, el Barça és un petit oasi (quina por utilitzar aquesta paraula, oi?). Per això el Pau no perdonaria que algú pretengués embrutar un present tan fantàstic per resoldre comptes pendents personals. El Pau espera que ara que arriba el moment culminant de la temporada ningú s'atreveixi a escampar merda per satisfer desitjos íntims de venjança. El Pau no vol que l'odi visceral que alguns directius del Barça tenen envers Joan Laporta i els seus (i viceversa, perquè l'odi és recíproc) contamini un ambient difícil de millorar. L'equip juga bé, guanya i dóna exemple. El vestidor ha fet pinya per superar tots els entrebancs que han anat sorgint pel camí.

El Barça és ara mateix, per al Pau i per a molts culers, un dels principals motius d'alegria, una petita vàlvula d'escapament, una font d'energia positiva, un recurs contra la moral baixa. Granada, possessió, Milan, bandes, Madrid, Champions, Messi, gol, Iniesta, croqueta, Xavi, assistència, són les paraules que el Pau vol relacionar amb el Barça. No vol ni sentir a parlar d'avals, sentències o accions de responsabilitat. "Per una vegada que l'equip no ens fa patir -pensa el Pau-, que ens deixin gaudir-ne amb plenitud, i si algú té alguna espineta clavada que li genera ressentiment i ganes de gresca que ho resolgui sense empastifar una de les poques institucions que ens pot fer sentir orgullosos de formar-ne part".

stats