image-alt

OPINIÓ

JOAN MELIÀ

Sant Isidre, Protàgores i les bardisses

Diuen les hagiografies que sant Isidre (1070-1130), el llaurador i patró de Madrid, era un entusiasta d’anar a missa. Cada dia, abans d’anar a la feina, hi assistia. I això no feia que donàs més poca...

No passa d'hora...

Encara que ja ens acostem als tòpics cent dies, no passa d'hora. No passa d'hora, però començam a percebre impaciència entre els qui daren suport electoral a les forces polítiques que formen el Govern....

Entre les sopes i Lerroux

Quan l'oli bull tot esquitxa. Pel que vaig entendre de les declaracions del conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, el que plantejava era la possibilitat d'oferir als illencs i als valencians...

Lliçons de profit

Una de les notícies d’aquest agost que ha suscitat més comentaris ha estat la de la salutació en català que va fer el jugador de futbol Mateo Kovačić, el nou fitxatge del Reial Madrid, en la presentació...

Nomenaments i nombrats

Alexandre el Gran va fer que el seu cavall, Bucèfal, fos nomenat déu. I també va fundar una ciutat en honor seu, Bucefàlia (situada a territoris de l’actual Pakistan). És evident que l’estimava molt....

image-alt

Dins cap cap no cap

Els territoris de parla catalana són un espai ideal per a fer recerca i teoria sociolingüístiques. A més de poder fer la sociolingüística comuna a totes les llengües (representacions i usos de les diferents...

Un camp de sal

No és inaudit que quan els qui han ocupat un territori es veuen obligats a retirar-se’n vagin destruint el màxim que poden així com l’abandonen: cases, fàbriques, ponts, collites... De manera que en...

El poder de la gent

El resultat de les passades eleccions va satisfer moltes de les persones que valoren la societat i la identitat d’aquestes illes. Era una altra oportunitat a l’esperança. A més, ens estalviava el neguit...

Tres dones corpulentes i una mica cel·lulítiques

‘Totes les maces fan mal’. És una expressió popular sobre els mals de l’excés, fins i tot de les coses bones. No funciona en escriure-la, sinó oralment (perquè maces sona com el plural de massa), i no deu...

...ni els xiulets

¿Quin diríeu que és l'indret en què de manera regular es xiula més? Els camps de futbol, sense cap dubte. Qui no vol pols que no vagi a l'era. Xiular forma part del codi comunicatiu dels estadis. Els...

No estotgeu les camisetes

Mai, després d'unes eleccions autonòmiques, no havia tengut una sensació de tranquil·litat com aquests dies. De fet, m'ha permès recuperar un poc la fe en la capacitat d'una part de la humanitat de...

El suro que sura

Qui informa sempre trastoca la informació. Ho sap tothom. Tant en el cas dels mitjans de comunicació com en el cas dels individus que actuen a títol personal. Des de la tria de les notícies i les...

Els llibres

Dissabte passat, en aquest mateix diari, J. R. Cerdà feia un repàs de la nefasta política teatral (o 'de comèdia', en aquest cas) que les nostres institucions han practicat durant tota l'encara ara...

L'arbitrarietat còmica del signe

Un dels debats més antics en lingüística deu ser sobre si els signes lingüístics, les paraules, són motivats o són arbitraris. És a dir, si hi ha una relació natural entre la forma i el significat dels...

El vot dels peixos

Jaume Perich (1941-1995), autor d'uns acudits que encara ara, vint anys després de morir, són tan vigents com quan els publicava, té una frase que diu: "La religió serveix per a ajudar-nos a resoldre una...

Acupuntura

El català és difícil. Les normes són complicades. Hi ha massa excepcions. ¿Quants de pics no devem haver sentit afirmacions com aquestes? De vegades sembla que el “gran” problema del català és l’ortografia...

Els àtoms i les paraules

Traçar fronteres i límits enmig de la realitat contínua és una activitat que necessitam fer els humans (dels altres animals no en puc parlar, però si fa no fa deuen funcionar igual) per a provar...

WhatsApp: efectes lingüístics col·laterals

Quan més s’han allunyat els sistemes de comunicació del control individual, més dificultats han tengut les comunitats lingüístiques menys potents de ser competitives amb les de l’entorn. La invenció de nous...

image-alt

Les coses com no són

No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, és àmpliament compartida l’obvietat que la llengua de les Balears (la pròpia: no és insignificant que l’anomenem espontàniament amb  el gentilici de cada illa) és...

Les famílies i la llengua

No tenim llibertat per triar la nostra primera llengua, la primera llengua que parlam a la vida (L1). La trien per nosaltres els nostres progenitors (de vegades, els nostres cuidadors, ja sigui a la llar o...

Incomprensions

Diuen les cròniques de l'època i els llibres d'història que en tracten que Vicent Ferrer, el sant valencià, quan predicava fora dels territoris de parla catalana (se sap que ho va fer a Castella, Occitània,...

Enigmes

No fa gaire, em va arribar un PP (un PowerPoint) que em reptava a resoldre un enigma. Com que crec que és il·lustratiu i no en conec l’autor, faré com feien sovint els autors medievals, que quan els...

image-alt

Traduccions

Avui dia, en societats com la nostra, és impensable una situació monolingüe generalitzada, tant des del punt de vista social com individual. La superposició, l’alternança, el contacte, el conflicte -o com...

Tres i tres i tres fan nou

Rabelais conta que a l’antiguitat, segons Homer, els embarassos podien durar, si convenia als déus, més temps del normal, sobretot si qui havia de néixer estava destinat a ser qualcú. Així, el fill que...

La solució

El fracàs escolar, la diversitat lingüística, la integració dels immigrats, l’escàs poliglotisme dels nostres escolars, el baix coneixement de l’anglès, la pèrdua dels coneixements de castellà... Per a tots...

La ràbia lingüística i els docents

Potser una de les millors lliçons sobre l’actitud a tenir davant el fet lingüístic ens l’ofereixen els pares de Norman Manea (Bucovina, 1936). Manea és un escriptor romanès que durant la II Guerra Mundial...

La sort dels mestres

Aquests dies són, per a una bona part dels ciutadans, els pitjors de l’any. S’acaben les vacances i és hora de tornar a la feina quotidiana, els qui tenen la sort de tenir-ne. Les acaben i ja frissen que...

Mil maneres de parlar

L es llengües són eines de comunicació. És evident. Els qui defensen la necessitat que les “grans” llengües s’expandeixin a costa de les “petites” recorren sempre a la importància d’aquesta funció, quasi...

Els corcs

Si no vaig equivocat és a La història del món en deu capítols i mig, de Julian Barnes, que ens conten que dins l’Arca, entre les parelles d’animals que hi posà Noè, també hi havia una parella de corcs (és a...

Pere Melis

M’ exalta el nou i m’enamora el vell. Aquest conegut decasíl·lab tanca un excel·lent sonet programàtic de J. V. Foix, el poeta sarrianenc a qui plaïa “l’antic museu, les madones borroses, / i el pintar...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >