OPINIÓ

No tots són iguals

A molts d’ells, els hem pogut veure fent gairebé de tot. Han demostrat habilitats i limitacions que poc tenen a veure amb la tasca per la qual s’ofereixen en aquestes eleccions. Molt sovint sense ser capaços d’evitar el ridícul i, per tant, devaluant la malmenada figura del polític. No sé si amb consciència o sense, contribueixen –juntament amb molts de mitjans de comunicació– a rebaixar el prestigi i, en conseqüència, la capacitat de l’activitat política de guiar els canvis de la societat que haurien de servir.

En aquests darrers temps, hem pogut tornar corroborar que la diversitat de punts de vista que adopten els mitjans de comunicació no s’acosten, ni de molt, al que podríem pensar observant-ne el gran nombre. Hi ha zones d’ideologia i d’interessos que estan àmpliament cobertes amb redundància per nombrosos mitjans, mentre que altres no tenen gaire cosa més que un sostre de cartó. La riquesa de diversitat que ens auguraven amb la incorporació de les televisions privades, més que un miratge, ha estat un engany que de cada pic es fa més gros.

En les eleccions generals del 2004 es va demostrar, diuen, la força de les xarxes, que desmuntaren l’argumentari del PP sobre els atemptats de l’11-M i feren que perdés les eleccions. En les nostres autonòmiques d’enguany, es va veure com encara es pot confiar en els efectes que té la mobilització ciutadana contra la deformitat d’un govern com el de Bauzá. En les generals d’enguany els mitjans de comunicació van demostrant la capacitat que conserven de condicionar els resultats d’unes eleccions; han estat capaços de crear amb molt poc temps noves alternatives i lideratges polítics sobre bases gens fiables.

Elecció darrere elecció, també es va fent camí l’esvaïment de l’atenció en els aspectes culturals i en els lingüístics. De cada vegada en parlen més poc en els mítings i en els debats. Deuen interpretar que són qüestions incòmodes que els resten vots en lloc de fer-los-en guanyar, que preocupar-se per aquests temes pot produir en el ciutadà la sensació que es despreocupen dels altres. Pens que –com a mínim alguns partits– s’ho haurien de replantejar, sobretot en aquells casos en què, precisament, aquests temes els afegien un valor gens menyspreable. Si no és que la cultura –tant la global com la local, si és que s’hi poden establir fronteres– s’ha convertit en un mal que cal eradicar.

Ara bé, darrerament hi ha fets que demostren que, també en aquests àmbits, hi ha sensibles diferències segons qui ens governa. Fa pocs dies que podem tornar a sintonitzar el 3/24 i el 33/Súper3 i, això, és una bona notícia, per als infants i per als adults. A més, tot i que potser molts hauríem volgut que hagués estat abans, s’ha fet dins el termini a què s’havia compromès el Govern. D’altra banda, s’ha iniciat la recuperació d’IB3 com la televisió que hauria de ser sempre. No pot ser un canal més, sinó que ha de ser, molt més que els altres, un canal amb objectius lingüístics, culturals i d’equitat informativa. Una televisió que s’hauria de preocupar d’assolir la dignitat amb relació a la qualitat de la programació. I també, en aquesta mateixa línia, durant aquestes festes de Nadal hi haurà una oferta considerable de films en català, sobretot destinats als públic infantil, a diverses sales. Hauríem de ser capaços d’aprofitar-la.

Aquestes són algunes de les aberracions del govern Bauzá que els qui ara ens governen han començat a esmenar. No han acabat, però. Hi ha molta feina i no ens podem conformar a retornar al punt d’abans. Cal anar més enllà, contínuament.
Normalment els governs, tots, queden lluny de cobrir les expectatives que els ciutadans hi posen i això, amb freqüència, provoca desencís i hi posa distància. Sobretot quan es produeix un canvi de govern. Potser és perquè els responsables no són tan eficients com caldria o perquè han fet promeses difícilment realitzables. De vegades, és possible que la causa és que les expectatives que els ciutadans hi posam són excessives per la capacitat d’incidència de l’activitat política pròpia en els processos de canvi en les societats actuals; una capacitat contínuament limitada per la interferència d’altres sectors i de polítiques globals sobre les quals poca capacitat de control tenen els ciutadans.

Però sí que hi ha una cosa clara, i ara es va fent més evident que mai. Encara que de vegades es digui que tots són iguals, hi ha importants diferències entre quan governen uns i quan governen uns altres. És molt difícil no veure-ho.

Etiquetes