OPINIÓ
Opinió 04/08/2017

Ortografies perilloses

i
Joan Melià
3 min
Letícia i Susana Díaz.

Els tuits o els comentaris de Facebook escrits amb presses poden ser molt beneficiosos. Generalment no per a qui els escriu, sinó per a la resta de la societat. Revelen com són els seus autors. Però, ¿és així sempre?

Hem vist que, amb una celeritat fins ara només aplicada al ‘procés’ català, han destituït el cònsol espanyol a Washington, Enrique Sardà Valls, que també és català, per haver publicat el següent comentari (en reproduesc el bessó): “Verano tórrido. Hay q ber q. ozadia y mar gusto la de la susi, mira que ponerse iguá a letirzia. cm se ve ke n. sabe na de protoculo ella tan der pueblo y de izquielda. nos ha esho quedar fatá a los andaluse. dimicion ya.”

La ‘susi’ és Susana Díaz, presidenta d'Andalusia, i ‘letirzia’, la reina Letícia (a la foto, vestides igual). El qui l'ha destituït és el responsable d'Afers Exteriors (el ministre, Alfonso M. Dastis, de Jerez; no el periodista Miquel Calçada, de Sabadell).

Don per cert que ningú no li ha usurpat el control del compte de Facebook. Si fos així, ja ho hauria aclarit. Per això, sorprèn que un diplomàtic experimentat, per impulsiva, poc prudent i traïdora que sigui la producció ‘facebookera’, publiqui un text com aquest. No tant pel contingut i la forma –graciosos o no segons els gusts– sinó per, aparentment, no haver sabut mesurar-ne les conseqüències. Ben previsibles. Així i tot, no és insòlit que, en el camp polític i d'altres de semblants, pel que fa a una desitjable funció socialment referencial, trobem perles semblants o pitjors. No opinaré sobre intencions ni descontrols perquè no tenc gaire informació del diplomàtic; sé que va néixer el 1952 (per tant, deu voltar els 65 anys, si no ha tengut excedències vitals) i que, en una entrevista a ‘El País Internacional’ (17/05/16), tot i declarar-se “profundament català” i “profundament espanyol”, manifestava la necessitat de trobar un nou encaix de Catalunya i, a més, aclaria que entenia el malestar dels catalans.

M'interessa, però, l'aspecte del comentari que ha provocat més reaccions airades. No ha estat ni que es fiqui amb la presidenta ni amb la reina. Ni el rerefons masclista, prou evident. Ha estat que, segons l'opinió de molts, feia befa dels andalusos. ¿Per què? Perquè la forma del text, en lloc d'ajustar-se a la normativa acadèmica, volia ajustar-se a l'accent andalús. Si no hi ha raons ocultes que n'han precipitat la destitució, dubt que publicar el mateix comentari hagués tengut aquest desenllaç si l'hagués escrit aplicant les normes ortogràfiques de la RAE.

De bromes, amb les llengües, se'n poden fer o no, segons de qui són, les llengües, i segons qui és el bromista. No està ben vist –gens, sembla– escriure en castellà evitant la norma de la RAE. I, segons qui ho fa, pot costar-li la vida pública (diplomàtica, en aquest cas). En canvi, quan passen coses semblants amb les altres llengües 'espanyoles', des de l'Estat no hi ha cap mesura ‘correctora’. Continua havent-hi la llengua important i les altres; la llengua dels qui controlen el poder i les llengües dels altres.

La llengua d'una comunitat lingüística que s'autogoverna té una normativa que tothom s'ha fet seva i que volen respectada. Com la varietat estàndard, que tots consideren pròpia. I, en cap cas, la funció discriminadora d'aquesta llengua tampoc no és qüestionada. I no és per qüestions de qualitat. En canvi, en les llengües de les comunitats minoritzades, el desconeixement de la norma no estigmatitza i l'estàndard troba dificultats per a ser considerat propi per tots els parlants. N'hi ha prou de mirar les circumstàncies que envolten el català. No sols és impensable una reacció de defensa de la llengua semblant a la que ha tengut el castellà, sinó que entre els membres de la comunitat hi hauria veus que farien costat al presumpte ‘agressor’. No cal anar lluny per a trobar il·lustracions de rebuig de la normativa o de la varietat estàndard, impulsat des de les institucions pròpies o de partits que ocupen escons al Parlament balear. Una situació impensable en comunitats de parla castellana respecte de la seva llengua.

I mentre es destitueixen cònsols per aquest motiu, l'Advocacia de l'Estat interposa un recurs contra el Decret 61/2017 de la Generalitat valenciana, en el qual rebutja que les comunicacions de les institucions valencianes amb les de Catalunya i les Balears es facin, tal com preveu el decret, en valencià, perquè únicament és oficial al País Valencià.

¿On és la barbaritat més grossa? ¿En el Facebook del cònsol o en l'actuació dels qui recorren el Decret? I no hi ha excusa: també cobren de l'Estat.

stats