Joan Melià
01/06/2013

Què volen aqueixa gent?

3 min

No diuen allò que volen, ni volen això que diuen. Els seus actes ho demostren. Aqueixa gent -els qui decideixen la política educativa de les Illes Balears i els qui els donen les ordres- l'únic que aconsegueixen és introduir crispació; un factor que resta efectivitat a la tasca docent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els parers sobre la sacsejada que fan a l'escola se situen, essencialment, en dos fronts. D'una banda, els professors i els entesos en educació (no sols com a especialistes, sinó sovint també com a pares), la universitat, experts del Consell d'Europa... que avalen l'ensenyament en català (i els programes d'immersió) perquè saben que assegura no discriminar els alumnes per raó de llengua i fa possible que puguin expressar-se fluidament en català i castellà. A l'altre costat, els gestors polítics i els qui entenen el bilingüisme com el dret d'evitar l'ús i el contacte amb la llengua del lloc on viuen.

Volen que els pares triïn la llengua d'aprenentatge dels fills? Era l'argument exhibit fins ara a favor de canviar el model actual. Però, quan a principi de curs han vist que els pares -molt més sensats que els polítics- triaven de manera molt majoritària (prop del 90%) mantenir el model lingüístic aplicat en els seus centres, en lloc de fer-los cas, han decidit prescindir del parer dels pares i imposar per la força el seu model (el Tractament Integrat de les Llengües, TIL). Enguany, que els pares no han tengut el consell directe -pressió dirien aqueixa gent- dels professors i que no podien mostrar-se a favor del model del centre, un 70% encara han triat el català (tot i que, ara, amb el TIL, la tria és poc més que fum).

Volen que els centres apliquin models adaptats a les necessitats educatives? Tampoc. Com que els centres, molt majoritàriament, volien acollir-se a l'article 20 del TIL -que permet adaptar-ne l'aplicació a les seves característiques- per així mantenir, fins on fos possible, el model actual, han dictat instruccions que els ho impedeixen, per evitar que el català tengui -encara que calgui- més presència vehicular que el castellà.

Volen que els alumnes aprenguin anglès? En les mateixes instruccions, l'anglès ha passat a tenir-hi la presència proposada només quan "sigui possible" (que -coneixent les disponibilitats docents i discents- equival a dir 'gairebé mai'). L'apel·lació al trilingüisme sols és l'ornament per a fer atractius, als poc informats, els seus plans regressius (dels problemes de l'anglès, ja en parlarem un altre dia; només un apunt: el principal obstacle perquè els nostres joves aprenguin anglès és que sàpiguen castellà).

Volen que aprenguin castellà? Aqueixa gent, com qualsevol observador, saben bé que no hi ha infants que, abans d'acabar l'escolarització obligatòria, no puguin expressar-se en castellà amb igual -o superior- fluïdesa que en català. Si hi ha alumnes amb coneixements clarament desequilibrats de les dues llengües, són de famílies on la llengua habitual no és el català; i les deficiències expressives són en aquesta llengua.

Que no aprenguin català, en realitat volen. Que no n'aprenguin prou perquè tenguin dificultats per a expressar-s'hi. És cert que, actualment, la majoria de joves que han passat per l'escola poden expressar-se en les dues llengües (en castellà, qui ho dubta?; i a l'enquesta del 2010, p. ex., els enquestats entre 15 i 19 anys que deien saber expressar-se per escrit i oralment en català superaven el 90%). Si això ha estat possible és per l'actual model escolar. El model que aqueixa gent ataca just quan dóna els resultats que diuen voler aconseguir. Si el suprimeixen, aquesta capacitació bilingüe desapareixerà per a gran part dels alumnes. El seu objectiu real, no hi trob altra explicació, és que no aprenguin prou català per a poder expressar-s'hi bé. No volen que tots els infants siguin bilingües efectius, capaços d'expressar-se en català i en castellà. Volen que hi hagi monolingües -entre els no catalanoparlants. Si n'hi ha, no podran canviar de llengua -ni si volen, ni si els convé- i podran continuar usant-los com a obstacle perquè el català no recuperi les funcions que li corresponen com a llengua pròpia.

No els preocupa la millora educativa. Ho fan perquè ho demanen els qui no volen rebaixar-se a aprendre la llengua del lloc on viuen, la idea rància d'Espanya, els qui posen la seva ideologia excloent per davant de la conveniència lingüística dels fills... L'experiència d'aquests anys d'escola en català ha ajudat a fer diàfanes totes les posicions.

stats