N'hi ha que ho diuen, que els viatges de -com a mínim- alguns governants tenen una funció més relacionada amb la levitació personal immediata que amb els interessos de la societat que representen. No costa gaire establir lligams entre determinades escapades recents a l'estranger de presidents o consellers i situacions de màxim interès sobre temes d'una roentor extrema, que -a distància- no els deu semblar tan candent.
En l'escenari insular, però, dels viatges dels nostres governants, de tant en tant, a part de la funció de vàlvula d'escapament personal, també ens n'arriben conseqüències sorprenents. Ara mateix, sense voler, em ve a la memòria el record d'unes factures, endossades al pressupost públic, en alfabet ciríl·lic, d'un local el nom del qual homenatjava un malaguanyat místic, més famós pels atributs físics que per la mística, que també recordaren els inoblidables Abba i que qualificaven de Russia's greatest love machine (la implantació del miraculós TIL ja deu fer innecessària la traducció). Però no és tal viatge que em provoca inquietud en aquests moments, sinó un altre de més proper. Em referesc al que feren a Suïssa, el mes d'abril de l'any passat, diversos membres del govern amb l'objectiu d'emmirallar-se en models escolars d'èxit. ¿Segur que anaren a Suïssa? ¿Què els degueren mostrar -o degueren veure- que ara fan això que fan? No hi ha res en tot Europa que s'hi sembli.
Les andanades que, de llavors ençà, han pegat contra l'escola -no sols en forma de TIL-, a més de fomentar una major cohesió entre tots els sectors vinculats directament amb l'ensenyament, han tengut un altre efecte positiu: l'interès col·lectiu en la recerca de dades que ens justificassin o explicassin les seves propostes i actuacions. I els resultats d'aquesta recerca van demostrant que els casos d'èxit en els objectius que diuen tenir (la millora del coneixement de l'anglès i la millora del rendiment escolar) es fonamenten en mesures oposades -sovint diametralment- a les que ells imposen. Les imposen perquè no tenen cap altra opció més que imposar-les ja que la lliure elecció que predicaven no ha funcionat com desitjaven: els pares els han donat una lliçó de seny, i per això a partir d'ara ja han perdut el dret d'elegir. Les dades existents i les noves, en lloc de reforçar-los a ells, reforcen els qui s'oposen a les seves mesures. No s'aguanta que el que ells anomenen immersió sigui la causa del recurrent fracàs escolar ; ni que la millor manera (ni tan sols la manera ) d'aprendre anglès sigui impartint-hi obligatòriament altres matèries; ni que es pugui fer una escola de qualitat a cops viscerals de decret, menyspreant els criteris dels especialistes i tenint en contra i volent atemorir els pares, els alumnes i els docents.
S'ha aportat molta de literatura constructiva sobre tots aquests temes. Si no els heu vists, hi podeu afegir els articles de Thomas L. Friedman (aparegut el 22/10 al New York Times , i el 29/10 en aquest diari) i de Llorenç Valverde (publicat el 31/10, també a l'ARA Balears), en què ens donen informació sobre dos distants sistemes escolars que estan al capdamunt del rànquing de les proves PISA, el de Xangai i el finlandès. Llegint els articles percebreu en què es fonamenta el seu èxit; i no té res a veure amb les contribucions de l'actual Conselleria a l'escola de les Illes Balears.
D'altra banda, mentre els nostres governants procuren dinamitar, en tots els fronts, els efectes positius que ha tengut la presència del català a l'escola, hem sabut de l'organització del Simposi Internacional de l'Ensenyament del Català, que un cop cada deu anys té lloc a la Universitat de Vic. Aquest (4 i 5 d'abril de 2014) serà el quart. En les tres edicions anteriors s'han fet aportacions molt interessants sobre la situació de l'ensenyament del català a totes les etapes educatives i a tot el territori lingüístic i sobre les metodologies, les experiències i els recursos relacionats amb l'aprenentatge de segones llengües. No cal dir que la situació actual, en molts d'aspectes, fa ben oportuna aquesta convocatòria. Les Illes Balears sempre hi han estat ben representades, tant en assistència com en aportacions. Esperem que l'any que ve no sigui una excepció. Si hi ha qualque tema candent al govern regional , pot ser una bona excusa perquè el president surti de viatge transitori als llimbs terrenals -ja que ara no existeixen els celestials- esperant la redempció que concedeix el pas del temps. Potser, fins i tot, li farà més il·lusió si Vic ja és part d'allò que solem dir l' estranger .
