Pel desembre passat va fer quaranta anys del naixement de la revista 'Llum d'Oli', que publica l'Agrupació Cultural de Porreres. Les essencialitats que se'n poden dir són aplicables a moltes de les publicacions de 'premsa forana'. De fet, la creació de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca és del mateix any, encara que no es formalitzà fins al 1980 (actualment hi pertanyen 39 publicacions, amb un tiratge de prop d'un milió i mig d'exemplars a l'any).
En aquestes revistes, d'una periodicitat que sol oscil·lar entre la setmana i el trimestre, l'ús de la llengua catalana és un factor bàsic. Moltes ja nasqueren en català i d'altres, en general més antigues, canviaren al català pels mateixos anys.
Recordar la situació de la llengua en aquells moments fa veure la transcendència que varen tenir aquestes publicacions en el seu entorn. El 1978, de les poc menys de 650.000 persones que vivien a les Illes Balears, el 75% hi havien nascut; el català encara no era matèria del currículum escolar; no hi havia hagut ni les primeres eleccions municipals; no teníem estatut d'autonomia ni llei de normalització lingüística; l'ús del català a l'Administració pública era encara insignificant, etc.
Encara vuit anys després (1986), els nascuts a les Illes Balears que deien saber llegir en català representaven només el 57% (el 22% el sabien escriure). No és estrany, per tant, que aquestes revistes rebessen algunes mostres d'incomprensió pel fet de ser editades en català; de vegades perquè, tot i ser la seva llengua, hi havia persones que es creien incapaces de llegir-hi.
Precisament aquesta ha estat una de les aportacions més importants que ha fet la premsa forana: posar la llum perquè molta gent que es pensava que només podia llegir en castellà descobrís que era molt fàcil transferir aquests coneixements a la lectura en català; n'hi havia prou posant-s'hi i amb una mica de voluntat.
Actualment (enquesta del 2014), entre la gent nascuda a les Balears la capacitat de llegir en català és reconeguda pel 96,7% de la població. Els efectes de l'escola són evidents (el setembre d'enguany es compliran també 40 anys de l'entrada en vigor del Decret de bilingüisme, que inicià la incorporació del català al currículum escolar). Però igualment, a aquesta expansió de la capacitat de lectura en català, hi ha contribuït molt que el català escrit hagi incrementat la presència en l'entorn social; i una part d'aquest entorn l'ha construït la premsa forana, pionera, molts de pics, en tal funció. Aquestes revistes han servit també per a això, per a ensenyar a llegir en la nostra llengua i per a aprendre a escriure-hi. No són pocs els professionals de branques relacionades amb la informació, la recerca o l'educació, per exemple, que els seus primers textos els han vists publicats en alguna d'aquestes revistes.
El naixement i la pervivència del 'Llum d'Oli' es deuen, bàsicament i més enllà dels col·laboradors, a l'altruisme de persones que, en una cursa de resistència i relleus, han dedicat moltes d'hores a fer possible l'aparició de cada un dels més de 150 números publicats fins ara. És ben segur que aquest factor essencial en el 'Llum d'Oli' és compartit per moltes publicacions foranes, darrere de les quals hi ha uns altres Maties, Joans, Rafels, Joanes, Miquels, Margalides, Llúcies, Antonis, Maries, Bartomeus, Tòfols, Gaspars, Catalines, Sebastians...
Però també hi ha, en tots els casos, altres factors, com el suport publicitari d'empreses i negocis dels pobles corresponents, que ho han vist com una manera de mostrar compromís amb la vida cultural i social de la seva localitat. Tampoc s'ha d'oblidar, encara que no hagi estat tan constant, la col·laboració institucional.
Cada una d'aquestes revistes en particular i totes en conjunt constitueixen un arxiu important de la història recent de Mallorca i, alhora, també han fet llum sobre la història ignorada i han estat vehicle d'informacions des d'òptiques regeneradores. Per a fer-se'n una idea, és bo entrar a l'arxiu d'aquestes revistes que podem trobar a la Biblioteca Digital de les Illes Balears, allotjada per la UIB. Encara que només hi ha digitalitzades les revistes entre 1978 i 1996, són 9.905 números i 271.300 pàgines.
Sovint aquestes revistes són sentides com a patrimoni del poble. Una prova la vàrem tenir divendres, amb la participació de més de setanta persones al sopar de celebració del quarantè aniversari del 'Llum d'Oli'. Una manera més de reconèixer-li la contribució a esvair la fosca.
