OPINIÓ

Entre el rei i els Reis

Entre les principals fites que emmarquen les festes de Nadal hi ha, a un extrem, el discurs del rei i, a l’altre, els Reis, que també solen fer un discurs just abans de començar a repartir els regals. De moment, enguany no es preveu cap canvi. Fa uns anys podria semblar-nos que qui ho tenia més malament per a perpetuar-se era la tríada oriental. La competència del coca-colenc Pare Noel és dura i, fins i tot, de vegades, s’ha arribat a multiplicar per tres quan s’enfila pels balcons. Però, avui, sembla que qui té més complicada la persistència monàrquica és la família reial occidental. Qui sap si la història dels Borbons que ens han tocat anirà d’un Felip V a un Felip VI. Què anirà en el discurs d’enguany? Quin to tendrà? Continuarà la tradició de la “profunda satisfacció” o anirà pel camí de l’amenaça, que amb tanta evidència ens va mostrar el passat 3 d’octubre?

Al voltant d’aquestes dates festives, s’hi mouen altres costums que tenen reflex en un vocabulari específic i que convé refrescar perquè, també en aquest cas, la tradició està amenaçada. Ja hem fet ús de 'Nadal' (i no *'Nadals'), els 'Reis' (i no *'Reis', sense article, o *'es Reis') i el 'Pare Noel'. Mentre redact l’article sent una ràdio que retransmet la rifa (o sorteig) de Nadal a l’espera que surti el número de la 'grossa' (no del *'gordo').

En la nostra tradició, sempre hem donat protagonisme a la nit anterior al dia festiu i per això la 'nit de Sant Joan', per exemple, és la nit que ens du al dia de Sant Joan. Igualment, la 'nit de Nadal' és la del 24 al 25; i no li hauríem de dir, com darrerament es fa massa sovint, *'nit Bona', que és un barbarisme. Això mateix passa amb la 'nit de Cap d’Any', que no ha de ser *'nit Vella'. Aquest coprotagonisme festiu pot no quedar reduït a la nit anterior, sinó a tot el dia i, en aquest cas, parlam, per exemple i caigui en el dia de la setmana que caigui, del 'dissabte de Nadal' (o 'dels Reis', 'de Cap d’Any', 'de Sant Antoni', 'de Santa Catalina', 'de Sant Roc'...). El dia primer de l’any és 'Cap d’Any' i no *'Any Nou' (i encara es manté viu en alguns parlars l’equivalent 'Ninou', que ja apareix amb aquest significat a la 'Crònica de Jaume I'). Així, del concert vienès del dia u de gener, n’hem de dir el 'concert de Cap d’Any' i no d’*'Any Nou'. Qualcuna d’aquestes males innovacions encara té més delicte, com és parlar de *'s’àrbol' per a fer referència a l’'arbre de Nadal', que amb més o menys harmonia conviu amb els 'betlems' ('pessebres' o 'naixements'). I, potser una sorpresa, 'villancet', per *'villancico', sí que és correcte (segons el Diccionari de l’IEC), al costat, però, dels més habituals cançó de Nadal o nadala.

Els *'barquillos' sempre han de ser neules, tant si són llises com si estan encaragolades. I el 'torró' és amb 'o' a l’hora d’escriure, tant si l’hi pronunciam com si el pronunciam amb una 'u' (com a Sóller, a les illes altres que Mallorca i la major part dels catalanoparlants de la resta dels territoris) o amb una 'e' (*'terró', n’hi ha que diuen). I en parlar, tant té 'cava' com 'xampany', totes dues paraules les podem dir i escriure. La limitació en l’ús del mot 'xampany' és només de mercat perquè els francesos de la Xampanya varen blindar que comercialment es pogués utilitzar aquest nom per a vins escumosos produïts fora de la seva regió; una cosa, però, són els usos comercials i una altra, els comunicatius en general.

Una paraula que, malauradament i de forma inadequada, enguany fa companyia estreta a les que formen el vocabulari nadalenc és l’infinitiu 'cessar' i totes les formes emparentades, per a referir-se als membres del govern català. El president i els consellers no han estat 'cessats' pel govern espanyol, sinó que han estat 'destituïts'. Un pot 'cessar' d’un càrrec quan el deixa, però ningú pot 'cessar' una altra persona d’un càrrec, sinó que, en tot cas, la pot 'destituir'. La pluja pot 'cessar', un pot 'cessar' de molestar el personal, uns altres poden 'cessar' de president o de secretari (si deixen el càrrec), etc. Però, quan t’obliguen a 'cessar', no 'et cessen', sinó que 'et destitueixen' o 'et fan cessar'.

I per acabar, i tornant al principi, si hem de triar entre uns reis que un cop l’any –a canvi de quatre garroves i una escudella de sopes dolces– ens fan regals o si, segons el seu criteri, no ens hem portat bé ens ofereixen carbó per escalfar-nos o per llepar-lo, i un altre rei que mantenim tot l’any i que, si a parer seu no ens comportam, ens brinda llenya a balquena, no hi deu haver gaire dubtes sobre quin reialme ens convé preservar i quin ens convé suspendre.

Etiquetes