Cantar és mastegar paraules
La veu per a un cantant és com la cara per a un actor. Pot ser més guapo o més lleig, més semblant a d'altres o més diferent, més vulgar o més especial. Es tracta d'acceptar-la i de treure'n el màxim partit possible. Això, que pot semblar una obvietat, no ho és per com moltes vegades ens fem una idea equivocada de com és la nostra veu. Si fem un símil amb una guitarra, podem entendre que tenir-ne una i saber tocar-la són coses molt diferents. La veu és un instrument musical, molt més modelable que qualsevol instrument artificial. La varietat de sons que permet una veu és infinitament més rica que la d'un piano, i, per tant, les possibilitats d'usar-la malament també. Qualsevol veu pot sonar bé.
La principal dificultat per aprendre a cantar és que els òrgans que generen la veu estan amagats. Primer de tot, les cordes vocals: funcionen exactament igual que un globus inflat quan estires l'embocadura i deixes anar l'aire per treure un so semblant al d'una trompeta molt aguda. També són responsables de l'entonació, i, per tant, de la tessitura, la quantitat de notes que siguis capaç d'emetre entre el límit greu i agut. Tot això s'entrena. Pots augmentar la força, el volum de la vibració, i guanyar dos o tres tons per dalt i per baix. Vés a passejar i fes una ema suau, per amunt i per avall, juga, coneix i augmenta els teus límits.
Els pulmons funcionen com una xeremia, s'han d'omplir ben plens, primer la panxa i després el pit, i s'ha de tirar l'aire amb el màxim de regularitat que es pugui. Pensa que ho fa algú altre i que tu estàs mastegant paraules. Els abdominals han d'estar activats, conformen la base del teu so. Quan aconsegueixis un fluid continu intenta mantenir-lo fins que se t'acabi l'aire, és molt més del que penses. Si respires a cada frase, no aconsegueixes cap estabilitat. No enviïs més aire, més força, del que les teves cordes vocals siguin capaces d'assumir. L'aire que sobra és afònic, no sona. Conèixer bé el teu volum màxim és important, mai l'has de superar. I, per acabar, les ressonàncies. El teu cap és una cova, l'aire pot sortir pel nas i per la boca. Digues "mmmaaa" i decideix quina quantitat d'"aaa" vols que soni pel nas o per la boca. Tampoc et preocupis de com vols sonar, si fas bé tot això, trobes la teva veu real, el primer dia al·lucines. Practica un cant obert i saludable, no cridis.
