Debut

Estic de gira amb els meus germans d'AF a Galícia, sona el mòbil. Sebastià Alzamora m'explica un secret que ja no ho és gens: ARA Balears. Diu si vull fer-hi una columna setmanal. Jo, que no, que no sé res d'actualitat política, ni vull escriure de música, ni tenc TV i no sé mai què passa al món. Però ell proposa que escrigui de futbol. No cal que ens diguem en la conversa ni ara que no en tinc ni idea. Per això!, diu ell. Estan més locos que jo, dic jo. Ja està feta sa barrina. Idò ja està feta.

Vaig a berenar a un bar. A la tele hi juga el Depor. Estic cercant els bafles: en les jugades compromeses se senten uns greus profunds com si passés per allà davall un terratrèmol. Vaig a fora per comprovar que no sigui un tsunami, però la mar està tranquil·la, i quan em giro per tornar cap al meu trist entrepà de formatge amb pa eixut, veig un immens estadi de futbol, molt gros. Espera. Bar Riazor, platja de Riazor, autoescola Riazor... No serà... l'estadi de Riazor. Efectivament, abans hi havia passat pel costat i no l'havia vist. El públic crida, una altra jugada perillosa? Estic sentint el partit en directe! Se m'accelera el pols, em bull la sang! Busco l'entrada, començo a fer voltes al monument, una, dues... I us prometo que si hagués trobat la porta hi hagués entrat.

L'endemà dematí a la cafeteria de l'hotel Riazor agafo La Voz de Galicia . En portada una fotarra del partit. "El milagro es cada vez más difícil". Busco a dins però és diumenge i el diari ve gruixadíssim! Els suplements Extravoz, Empresas, i La Galeria, el desplegable de Mediamarkt, la plagueta de cupons per a la bossa Bultaco, la revista de La Setmana Fantástica del CI, i etc. Us prometo que si hagués trobat la secció d'esports m'ho hauria llegit. Uf, això del futbol serà molt més difícil que no em pensava, no sé si me'n sortiré.